Sobre el futur del sistema de comerç multilateral: Made in the World

11 febr.

Un títol, el d’aquest post d’avui, coincident -la primera part-, amb el títol d’un dels darrers discursos de Pascal Lamy, que està acabant el seu mandant com a Director General de l’Organització Mundial del Comerç (OMC-WTO)! Durant aquest 2013 acabarem tenint nou /nova Director/a General de la OMC, d’entre les 9 candidatures presentades! I s’haurà celebrat el 18è aniversari de la creació de la organització!

Pascal Lamy és, sens dubte, un dels principals coneixedors de les característiques del comerç mundial, amb una vida lligada a la OMC des de la seva constitució; primer com a representant de la UE davant de l’organització i, després, com el seu director general que més empremta hi haurà deixat fins ara.

Em limitaré a destacar i comentar breument, algunes de les tesis fonamentals d’un dels primers texts testamentaris -en la mesura que deixarà la seva responsabilitat- d’en Lamy. Quan l’estigui citant textualment ho faré entre cometes i en cursives.

L’estat del comerç internacional

“Suaus prospeccions i suaus expectatives”. En general la realitat del 2012 ha estat, en termes de comerç internacional,  de més baix creixement que el previst, que, em termes històrics, ja era, previsiblement, comparativament baix. “Falses recuperacions, impredictibles taxes de creixement i revaloracions en la majoria de quadrimestres, malgrat les bases teològiques dels nostres models econòmics”. En plens efectes de la crisi 2007-2008! I, en plens efectes de clares tendències proteccionistes que, com sempre, Lamy criticarà com errònies en coherència amb tota la seva cosmovisió.

Lamy basa la seva darrera afirmació amb el conegut anàlisi de la interdependència econòmica del món en aquest segle XXI. Per alguna escola econòmica “la progressió natural dels avantatges comparatius”. Per alguna escola política “la finalització de l’ordre westfalià dels estats-nació”.

Dins d’aquest context, per ell negatiu, destaca -per ell positivament-, basant-se en dades de NNUU (curiós, com a mínim), l’important increment del comerç sud-sud, que suposa ja el 23% del comerç mundial en el 2010, respecte al 13% en el 2000.

“El comerç de tasques, el “Made in the World” i les cadenes de valor afegit”

Els nous elements contextuals de l’apartat anterior conformarien una realitat comercial, un tipus de dinàmiques comercials, diferent/s de com l’havíem entès fins al segle XX.

“Actualment gairebé el 60% del comerç en bens és en intermediació o comerç de tasques, del qual l’import mig relatiu a les exportacions és al voltant del 40%,  cosa que fa irrellevant l’antiga dita de: “importació dolenta, exportació bona””

Cada vegada, més productes no poden ser identificats per un sol país d’origen (Made in a country); només poden ser descrits com a “Made in the World” -“Fet en el món”-

Aquesta anàlisi, que compartim plenament en aquest cas, porta a Lamy a proposar un canvi radical en les maneres de mesurar el comerç, que defugi els “Made in a Country” i que, sobretot, es basi en la valoració del comerç de “valor afegit del bé” i no del bé en qüestió.

En coherència amb aquesta proposta, Lamy introdueix el concepte de “Cadena de Valor Afegit” com a nova manera d’organització  de la producció internacionalment, la qual cosa li permet trobar nous arguments per defensar  la supressió de tarifes, i de tot tipus de costos de regulació, en el comerç entre fronteres dels estat nació.

Malgrat que haig de reconèixer que la nova argumentació és intel·ligent i interessant, és precisament perquè caldria avançar molt radical i ràpidament cap a aquest concepte “Made in de World”, i fer-lo una realitat política i econòmicament tangible, que no veig que, els anti neoliberals com jo mateix,  hi puguem estar d’acord de cap de les maneres.

El comerç i els costos del transport

Per acabar aquestes referències i comentaris a l’article de Lamy, hi ha una premissa de la qual ell parteix com hipòtesis prèvia i indiscutible i que, en canvi i precisament, està, des del meu punt de vista, en el bell mig de la cruïlla dels grans desafiaments interrelacionats de la humanitat en aquest començament de segle XXI.

Lamy dona per fet que l’abaratiment dels costos del transport físic en el món és i continuarà sent una realitat,  que és la que li permet formular la majoria de les darreres de les seves idees comentades aquí.

L’energia en el món és, probablement, el primer dels valors amb costos políticament falsejats o “subsidiats” (d’entrada perquè no té en compte la sostenibilitat intergeneracional amb el futur). Les crisis energètica i climàtica obliguen, des del meu punt de vista, a repensar la deslocalització de la producció en el món i aquest, que podria ser bonic però que molt probablement no serà possible, concepte de “Made in the World” .

 Captura

Xerca; 11 de febrer de 2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: