A 15 dies de començar noves negociacions (amb nous fracassos) sobre Canvi Climàtic

12 nov.

El proper dilluns 26 de novembre començaran les reunions de la COP18 i la CMP8. Són les reunions de les  Conferències de les Parts (estats) que han signat i ratificat, respectivament, la Convenció de les NNUU sobre Canvi Climàtic (COP18) i el Protocol de Kyoto (CMP8). En aquest i en molts altres sentits res de nou “sota el sol” i, sobretot, cap esperança, a priori, sobre res de nou positiu com a resultat d’aquestes reunions. D’entrada, perquè ni tan sols està clar que és el que se’n pot esperar (en els temes realment importants)!

Enguany les reunions son a Doha, la capital de Qatar, omnipresent (en aquests darrers anys) pel que fa a organitzadora de reunions dins del multilateralisme. Deu ser un dels pocs països que viu al marge de la crisi i que es pot permetre hostejar un munt de reunions del món de les NNUU. Res a dir-hi, al contrari! Però no fora just no recordar que la seva economia és el resultat de tenir petroli; més paradoxes del món que ens toca viure.

Després de Copenhaguen 2009 (el gran fracàs que tant car pagarem del multilateralisme), Cancún 2010 (on es diu que es va recuperar l’esperit multilateral trencat a Copenhaguen) i Durban 2011 (on davant de la possibilitat d’un nou trencament, es va aprovar, in extremis, “tirar pilotes fora i jugar-les en un altre partit” cap al final de l’actual dècada), tindrem, Doha 2012 on, insisteixo, no és previsible que passi res important positiu!

Si que és molt previsible que hi tornin a passar coses importants negatives. Quines? 

1. Que el Protocol de Kyoto, o es mori definitivament o quedi tant tocat que tant si val si s’ha mort com no! Tothom que segueix aquest temes, sap que aquest 2012 és el darrer any del 1r període de compromisos de reducció d’emissions dins del protocol i que, molt probablement, no n’hi hagi un segon! És més greu simbòlicament que cap altra cosa: no tindrem, molt probablement a partir de Doha,  cap acord vinculant vigent sobre reducció d’emissions.

Ara que fins i tot l’alcalde de New York, en particular, i els EUA en general, semblen adonar-se que això del canvi climàtic va en serio (els hi durarà ben poc, emperò), la humanitat s’ho mira com sinó ja no anés amb ella. Quants “Sandy” seran necessaris perquè els incrèduls “Sants Tomàs” admetin l’evidència científica?   

Per tant, s’estarà imposant el pitjor dels remeis en un món interdependent en el que l’atmosfera ho és de tots i totes i del planeta en particular (és un bé públic comú planetari); que tothom faci el que consideri convenient de fer i qui dia tira any empeny! Ai  dels anys que s’empenyen d’aquesta manera! Ai d’un món que cadascú (sobretot cada estat) arreglarà individualment segons les seves conveniències i donant per fet que els altres hi tenen més responsabilitat.

2. Que les negociacions sobre el que es va anomenar la Plataforma de Durban tinguin “tot el temps del món” per “marejar la perdiu” sobre si el nou instrument legal que hauria d’entrar en vigor pel 2020, serà un protocol, un instrument legal o un altre “resultat” legal.

El lector interessat pot recordar d’un post de l’any passat en aquest blog (http://wp.me/p1IaoC-6Oe) els memorables articles de la plataforma de Durban:

” Also decides to launch a process to develop a protocol, another legal instrument or a legal outcome under the Convention applicable to all Parties, through a subsidiary body under the Convention hereby established and to be known as the Ad Hoc Working Group on the Durban Platform for Enhanced Action;

. Decides that the Ad Hoc Working Group on the Durban Platform for Enhanced Action shall complete its work as early as possible but no later than 2015 in order to adopt this protocol, legal instrument or legal outcome at the twenty-first session of the Conference of the Parties and for it to come into effect and be implemented from 2020!”

D’on no es mou res i d’on sembla que comenci a preocupar alguna cosa

Els que seguim aquest tema hem notat que, enguany, les campanyes pròpies de, per exemple, la societat civil han, pràcticament, desaparegut. Ens falta fe, lògicament. Estem tirant la tovallola  tot esperant que les coses empitjorin (recordeu, amb perdó, el que deia Lenin?) i arribi finalment, per reacció desesperada, el moment (segur que tard) de fer-hi alguna cosa.

El món de l’acadèmia, del business, dels actors especialitzats fan estudis i més estudis sobre els voltants del tema evitant, en general (no fos cas que els posessin a la foguera), l’únic tema clau: la reducció d’emissions!

Només soc capaç de detectar una espurna de novetat “positiva”. Des d’alguns sectors del multilateralisme,  es comença a preguntar si les polítiques necessàries són aprovables per consens, si l’arquitectura institucional que utilitzem per enfrontar el tema és l’adequada, si… Si, és la única espurna positiva que se veure de tot el que m’arriba i soc capaç de seguir…emperò, quan tardarem a respondre aquests preguntes amb un NO rotund i, per tant, serem capaços de construir els mecanismes que ens permetin prendre les decisions que ja s’haurien d’haver pres fa temps…de moment seguim anant amb els “papers cremats”!

 

 

Xerca; 12 de novembre de 2012

PS: ja s’ha vist que avui no m’he vist en cor de tornar a parlar de la “Creació d’una Autoritat Climàtica Democràtica Supranacional” (http://wp.me/p1IaoC-6Oe); el meu pessimisme  actiu no exempt d’il·lusions passa moments baixos!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: