L’imprescindible pas de i amb les NNUU a un Governament Democràtic Mundial

29 oct.

La setmana passada es celebrava el dia de les NNUU. No se’n parla mai massa. Diríem que ningú pot parlar ni gaire bé ni gaire malament de les NNUU i que, llavors, el silenci s’acaba fent majoritari.

Jo crec, en canvi, que se’n ha de parlar molt més i que, amb una perspectiva crítica, s’ha d’intentar elaborar propostes que permetin donar un pas clau i imprescindible: fer néixer a partir d’elles i amb elles un nou sistema  de Governament Democràtic Mundial.

El sobiranisme absolut dels estats: primer concepte a superar

Hi ha dos articles de la Carta de les NNUU que, comprensibles si hom es situa en els moments de la seva creació, actualment, davant dels desafiaments que tenim, són una llosa i un llastre sense cap sentit i que, en canvi, impedeixen, a la pràctica, decidir i actuar en tot allò que ho demana a crits.

Són els següents principis de les NNUU:

Article 2.1. L’organització es fonamenta en el principi de la igualtat sobirana de tots els seus membres.

Article 2.7. Cap disposició de la present carta no autoritzarà a les NU a intervenir en assumptes que són essencialment de  la jurisdicció interna de qualsevol  estat, ni obligarà als seus membres  a sotmetre aquests assumptes a procediments de solució conformes a la present Carta […].

Doncs bé, són aquests principis, fonamentalment, els que fan que les NNUU siguin una organització on els estats treballen conjuntament per arribar, o no, a acords internacionals (que després, i sobiranament, compliran o no, i sense que això pugui ser qüestionat per ningú) i els que fan, en canvi, que les NNUU no siguin una institució amb unes atribucions que els permetin actuar, com a tal institució, amb efectes reals sobre l’estat del món.

Són aquests principis els que han donat lloc a un dret internacional que defineix un ordenament jurídic essencialment dispositiu, amb un escassament imperatiu, i un ordenament jurídic essencialment no coercitiu i ancorat, per tant, en projectes de regulació consensuats.

Aquesta argumentació té una excepció, concebuda i inserida dins de la pròpia Carta, que és el Consell de Seguretat on podríem dir que, encara avui, els “guanyadors” de la 2a guerra mundial (EUA, Anglaterra, França, Rússia i Xina) continuen auto atorgant-se i exercint un poder important en els temes propis del Consell.

La separació política i de sobirania entre diferents organitzacions internacionals: segon concepte a superar

En un món globalitzat, interdependent, multipolar, multiactors (els estats no són ja, en molts casos, els actors polítics principals en el món), etc., el tractament dels temes de la pau i la seguretat, dels drets humans, del desenvolupament, del medi ambient, etc., d’una banda, i de l’economia, el comerç i les finances internacionals, d’altra banda, no poden resistir “sobiranies polítiques diferents” ni fer front, en el seu conjunt, als “mals públics” que provoquen els poders reals que conformen el nostre món tal com el coneixem i tenim de malament.

Així, amb unes NNUU lligades de mans i peus per equilibris consensuats impossibles entre els 193 estats membres, llavors, les Institucions de Bretton Woods, amb un poder basat en l’aliança de les principals (fins fa ben poc com a mínim) economies mundials (EUA, Japó, Alemanya, Anglaterra i França), “fan i desfan (encara que actualment potser no tant com sembla)” en l’economia mundial i han estat les responsables, precisament, de 25 anys d’una globalització econòmica neoliberal que ha portat al món, entre altres “mals públics”, l’empobriment de molts països en desenvolupament i la crisi econòmica mundial més important que s’hagi viscut, com a mínim, des de la gran depressió.  

No fora gens correcte oblidar aquí una altra organització (o conglomerat ben opac i complicat d’organitzacions) amb seu a Basilea i que respon al nom general (com a mínim com a hoste) de Banc Internacional de Pagaments (BPI-BIS), on els Bancs centrals principals del món ric juguen, i sobretot deixen jugar, a les finances globals. De fet, una de les organitzacions (en aquest cas gairebé no arribava a la categoria d’organització) de l’entramat era i és l’anomenat G20, del qual s’han ha fet un cert ús (finalment no reeixit) en els temps posteriors a l’esclat de l’actual crisi. Parlem-ne un moment a continuació.

El G20 com exemple del que no és ni pot ser el salt cap a un governament democràtic mundial

El pas del temps, les crisis, l’aparició de nous actors a diferent nivells (com el BRICS – Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sudàfrica), etc., posen de manifest, de fet, que els conceptes que he senyalat com a conceptes a superar, de fet ja ho estan a la pràctica (o millor dit en la seva incapacitat de tenir efectes pràctics necessaris), però la voluntat i la possibilitat de fer un salt polític en positiu cap endavant segueix resistint-se molt.

La “creació” del G20 n’és un bon exemple. Ells mateixos han arribat a la conclusió que ni eren, ni serien, ni podien ser l’instrument fonamental d’un nou Governament Democràtic Mundial. S’han auto definit, finalment, com un nou fòrum (d’això si que no ens en falten!). I això ha estat així -afortunadament diria jo- perquè entre altres coses (algunes d’elles fonamentals, com seria l’auto atorgació d’aquest paper) ha funcionat sobre les mateixes bases/conceptes que acabem de criticar i que proposem superar.

Només que la decisió aprovada (a la reunió de març del 2009 del G20), però mai implementada, de tancar els paradisos fiscals del món s’hagués dut a terme, avui estaríem probablement en un estadi polític mundial, per bé o per mal, prou diferent del vigent. Però una vegada més, una cosa es escriure i aprovar un paper consensuat i l’altra és que els estats sobirans (aplicant-s’ho ells mateixos també en el context del G20) ho implementessin.

Alguns exemples importants d’alguns “mals públics” que es deriven de la no superació dels conceptes anteriors

1.En l’àmbit financer

– el no tancament dels paradisos fiscals; com que o són ells mateixos estats sobirans o part (més o menys reconeguda) d’altres estats sobirans, finalment, ningú pot aconseguir al món, actualment (no hi ha instruments polítics per fer-ho), el seu tancament

 – no regulació (incloses diverses prohibicions) de dinàmiques financeres merament especulatives, algunes d’elles més o menys supervisades pel Banc Internacional de Pagaments; d’altres, en canvi, totalment anàrquiques i basades en les actuacions -a la boira d’internet- de les companyies financeres (milers i milers d’elles) amb seu als paradisos fiscals; companyies que quedarien immediatament fiscalment controlades si es tanquessin els corresponents paradisos fiscals on neixen i es reprodueixen com a bolets . No cal ni mencionar, i no toca avui, els efectes que això tindria de recaptació fiscal a tants i tants nivells del món. 

2. En l’àmbit dels bens públics ambientals comuns

– no afrontament de la majoria de “mals públics” que afecten als bens públics ambientals comuns (l’atmosfera, els oceans, la biodiversitat, etc.)

– no acords (s’han de prendre per consens) sobre mitigació d’emissions de CO2 en el marc de la Convenció Marc de NNUU sobre el Canvi Climàtic

– no ratificacions d’acords presos a nombroses nivells d’aquest àmbit, en coherència a un dret internacional que hom (l’estat) pot o no auto assumir i auto aplicar, sense més matisos. El Protocol de Nagoya aprovat el 2010, en el marc de la Convenció sobre la Biodiversitat,  només ha estat ratificat, en aquests moments, per 6 estats 

3. En temes de pau i seguretat en el món

– l’ús del veto en el Consell de Seguretat en contra de la Responsabilitat de Protegir, RdeP, als ciutadans de Síria; responsabilitat que, des del 2005, té conferida com a obligació les NNUU i que, de fet, és probablement el pas polític més clar, en la direcció que estem proposant en aquest text, que hagi fet NNUU des de la seva pròpia creació! Es bo comentar aquí que hi va haver una iniciativa, coherent amb la lletra i l’esperit d’aquest text, que des de l’Assemblea General de les NNUU demanava als països en dret a vet en el Consell de Seguretat que no fessin us del mateix, coherentment amb la lletra i l’esperit de la Carta i del nou concepte RdeP, en temes que tinguessin que a veure justament amb RdeP; el projecte de resolució fou finalment retirat davant de les greus pressions rebudes en contra. Avui Síria viu una desastrosa guerra civil!

A mena de proposta per donar el pas clau de/amb NNUU cap a un Governament Democràtic Mundial

Es tractaria simplement (però ben revolucionàriament) d’identificar els BENS PÚBLICS COMUNS MUNDIALS DE LA HUMANiTAT A LA MARE TERRA i crear, en torn dels mateixos, un nou Consell de les NNUU que, sobre aquests bens públics comuns, pogués prendre les decisions necessàries, d’obligat compliment per a tots els estats del món, per tal de salvaguardar-los sosteniblement.

En la mesura que els bens públics comuns mundials no són un dels temes que apareix com a tal a l’actual Carta de les NNUU, aquest pas es podria donar sense modificar la Carta i, sens dubte, suposaria una veritable revolució democràtica pel bé de la humanitat i la mare terra (no cal dir que l’elecció i els acords d’aquest consell s’haurien de prendre per majories extremadament importants, per tal de garantir la legitimitat democràtica tant de les decisions com de les actuacions que sen desprenguin). 

Ja ho he dit i escrit en més d’una ocasió: no n’hi ha prou en pensar globalment i actuar localment (cosa més imprescindible  que mai en aquests moments, des del punt de vista, per exemple, dels ciutadans que vivim en el sud d’Europa); també és tan imprescindible actuar globalment! 

Xerca; 29 d’octubre de 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: