“Quan es parla de fam l’únic nombre acceptable és zero!” Població, alimentació, fam, pobresa, …

15 oct.

Com cada any, el 16 i el 17 d’octubre són, respectivament, els dies internacionals de les NNUU per a l’alimentació i l’eradicació de la pobresa!

Recordo, i hi faig una mirada, que l’any passat per aquestes dates ja vaig fer un post sobre el tema. Hom es pregunta: aquest any també? què puc comentar de diferent? …?

Doncs si, aquesta any també! De fet, si miro enrere, no en fa d’anys que parlo d’aquest tema…no n’hi ha de gent que any rere any, fins i tot dia rere dia, i afortunadament, parlen d’aquest tema i hi actuen…

Com s’ha dit des de la FAO, amb motiu de la presentació del corresponent informe anual sobre “la inseguretat alimentària”, “QUAN ES PARLA DE FAM L’ÚNIC NOMBRE ACCEPTABLE ÉS ZERO!” Per tant, amb més o menys contradiccions, amb més o menys ànims, amb més o menys lucidesa, no podem deixar pas de parlar d’aquests temes. Fins i tot amb el risc de repetir-nos i de no ser capaços de dir-hi res massa nou, n’hem de seguir parlant fins que, final i definitivament, no calgui parlar-ne perquè s’han eradicat.

Sobre la fam i la pobresa al món

La FAO ha canviat de director general; actualment és el Sr. José Graziano da Silva, brasiler. Aquests canvis, no sempre però de vegades si, es noten. En aquest cas, hi ha, per exemple, discontinuïtats no petites entre les dates sobre nombre de persones crònicament desnodrides en el món, que s’han justificat per variacions introduïdes recentment per la mateixa FAO en la manera de comptabilitzar la fam al món. Hem perdut continuïtat en les dades i, en general, el discurs de la FAO és més optimista.

La gran alerta de l’any 2009, en ple desencadenament de les crisis financeres i econòmiques globals, de que durant el 2010, i per diferents factors, arribaríem als 1.000 milions de persones crònicament desnodrides, ha passat, el 2011, a la quantitat de 870 milions de persones, dada que lliga més amb l’històric de dades sobre el tema que es donaven al llarg de la passada dècada. Sens diu també, que d’aquestes persones, 16 milions ho són en els països desenvolupats. I, per tant, que en els països en desenvolupament hi tenim un 15% de la població en condicions de desnutrició crònica.

Repetint les paraules que ja he citat del propi director de la FAO: “QUAN ES PARLA DE FAM L’ÚNIC NOMBRE ACCEPTABLE ÉS ZERO!”, amb les noves dades, i mira’t a nivell global, tenim la següent visualització del problema: a la humanitat, una de cada vuit persones -un de cada vuit de nosaltres- està crònicament desnodrida. Crònicament desnodrida vol dir, a la fi, pràcticament del tot hipotecada en relació a poder desenvolupar-se normalment, amb totes les seves capacitats potencials, com a ser humà.

I hom es pregunta, llavors, i quanta gent passa gana al món actualment, encara que no arribi a la desnutrició crònica? Probablement, més o menys la mateixa que viu en condicions de pobresa econòmica que, actualment, hom considera que està a prop del 50% de la humanitat! Podeu veure-ho en el post de l’any passat:  http://wp.me/p1IaoC-4o

I esta clar, ara que aquesta gana relacionada amb la pobresa econòmica, torna a arribar a les cases del món desenvolupat i que, des dels països en desenvolupament, sens diu que els impactes de la crisis del “nord ric” del món es comencen a notar, en serio i en molt, en el “sud pobre”, m’haig de preguntar, inevitablement, sobre el que hauré d’escriure l’any vinent per aquestes dates. …i m’esgarrifo!

Sobre l’alimentació mundial

Darrera de la fam al món, i com a factor conductor principal, hi ha sens dubte el tema de l’alimentació mundial.

Hem dono compte que he escrit poc, encara, sobre aquest tema en aquest blog. I avui em sembla que no hi haig d’entrar a fons, per no concentrar l’atenció en un dels subjectes del post, sinó més aviat en la relació entre ells, i deixar per un altre dia el desenvolupament més aprofundit del tema de l’alimentació. Però si que crec, en canvi, que serà bo enumerar els elements fonamentals de l’anomenada “crisis alimentària mundial”.

Precisament estem en un any, el 2012, que juntament amb el 2009 (la “crisi financera global” una i altra vegada), s’ha parlat molt d’aquest tema. De fet a la seva reunió d’enguany, fins i tot el G20 hi va dedicar una atenció especial (la qual cosa no permet concloure que això hagi servit per res). Els motius fonamentals han estat dos: a) l’augment de preus dels productes alimentaris a nivell mundial; b) anys de produccions força dolentes en l’agricultura mundial. És obvi que aquest dos temes i, a més a més, actuant conjuntament, posen la problemàtica alimentària en un primer pla d’actualitat.

Però en aquest cas no és l’actualitat el que voldria subratllar sinó els aspectes de fons que expliquen que aquestes actualitats hagin estat tant subratllades i seguides.

Fa molt de temps que la pregunta clau sobre la seguretat alimentària mundial es resolt sense masses més matisos com un problema de distribució. I certament, si més no ara, ben distribuïda, la producció agrícola mundial donaria probablement per a tothom. Emperò, des del meu punt de vista, les senyals que veiem darrerament sobre el tema, ens hauríem d’alertar sobre una problemàtica més greu encara: com alimentarem a una població creixent (fonamentalment al sud del món) en una perspectiva, per exemple, 2050?

He dit que no hi entraria i acabo, per tant, citant només els següents tòpics claus sobre la discussió: a) amb pràcticament tota la terra conreable del planeta en ús, i tota la que és irrigable ja irrigada, com podrem continuar augmentant la producció agrícola mundial per abastir una població creixent?; b) si les crisis climàtiques obren, com esta passant ja, tendències importants d’ús de sòl agrícola per a agró combustibles, com evolucionarà la resposta a la pregunta anterior?; c) quins estàndards alimentaris universals acabarem considerant com a òptims i/o possibles, tenint en compte que quan l’alimentació és de base animal, l’eficiència global de l’agricultura per a l’alimentació humana disminueix molt? ; d) no serà, tot plegat, un dels temes en els quals estem arribant a límits d’escassetat per creixement de la demanda (cosa que explicaria que els mercats financers s’hi interessin com a “nova” possibilitat de benefici especulatiu sobre els preus del futur)?       

Sobre la població mundial

Ara fa més o menys un any, la població mundial arribava als 7.000 milions. També en vaig parlar.  Avui, un any després, podríem fer notar que actualment ja devem ser uns 7070 milions, doncs la població humana al món segueix creixent encara a l’1% anual.

A començaments d’aquest mes s’ha sabut que NNUU convoca pel 2014, 20 anys després de la Conferència del Caire sobre Població, una revisió dels resultats del pla d’acció que s’hi va aprovar. Hi ha hagut una afirmació taxativa i realment incomprensible. En relació a un dels objectius fonamentals d’aquell pla d’acció: “accés a serveis de salut reproductiva i sexual, inclosos el de planificació familiar”, el que s’ha aconseguit en general és tant poc, i amb tants entrebancs, que hi ha qui es pregunta, ben indignadament,: cóm és possible que encara hàgim de debatre sobre aquest tema?

En la terminologia que sovint utilitzo de les “crisis globals”: si hi ha una crisis global que ni tan sols té agenda real d’acció per afrontar-la, aquesta és la del creixement de la població mundial. Creixement que no sabem, hores d’ara, ni si és possible atendre alimentàriament parlant, amb les lligadures agrícoles de les quals hem parlat. 

…una i una altra vegada, doncs, els límits dels creixements ho són, entre altres, de la pròpia població i de la seva alimentació! …i mentre tant hi pot haver més fam i més pobresa!

Xerca; 15 d’octubre de 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: