La recent Cimera de Teheran del Moviment dels No Alineats (MNA)

1 oct.

El 31 d’agost passat s’acabava a Teheran (la capital d’Iran) la 16a Cimera de Caps d’Estat i de Govern del Moviment dels Països No Alineats (MPNA). El moviment dels no-alineats (MNA-MNA) és una “organització internacional” que, actualment, agrupa 120 estats (equivalents a un 55% de la població mundial) i 17 d’observadors (des del 1992 Xina n’és un d’ells) -a la figura de sota els estats membres en bla fosc i els observadors en blau clar; procedència: wikipedia). Des d’occident n’hem sentit a parlar poc d’aquesta reunió i, menys, dels seus resultats. El que més es va destacar és la pressió dels EUA per tal que el SG de les NNUU, Ban Ki-moon, no hi assistís; sobretot pel fet de celebrar-se a l’Iran. EN Ban Ki-moon però, hi va assistir!

Una mica d’història

El moviment es va conformar en el context del conflicte geopolític mundial de la segona meitat  del segle XX, la Guerra Freda, on es manifestava, principalment, l’enfrontament indirecte entre la Unió Soviètica i els EUA. La finalitat del MNA era conservar una posició  “neutral” en el conflicte, no aliant-se a cap  de les dues  superpotències. Encara que hagi caigut el Mur de Berlín i l’antiga URSS s’hagi dissolt, la organització dels no alineats continua viva i prou activa. Van promoure la seva creació Índia, Indonesia i Egipte a la Conferència de Bandung (Indonesia) del 1955; encara que no fou fins l’any 1961 en que es constituí formalment. Des de la seva concepció inicial, el MNA pretenia i pretén jugar un paper actiu en política internacional formulant les seves pròpies posicions independents, reflectint els seus interessos i condicions com a països militarment febles i econòmicament no desenvolupats, “no sentint-se alineats ni amb, ni contra de cap gran potència mundial”.

Encara que amb estructures i alguns principis diferents, el MNA està, clarament, a l’origen del Grup dels 77 (actualment el G77+Xina) que es constituïa el 1967 en el context de la primera Conferència de les NNUU sobre Comerç i Desenvolupament (la UNCTAD). Una possible lectura d’aquesta dualitat, és que el MNA ha estat, sobretot, i és un “organisme” més ideològic; en canvi, el G77, és un instrument polític operatiu, més general, de defensa dels interessos dels països en desenvolupament en el si de les NNUU. De tota manera, si hom inclou dins del MNA els seus observadors, estem davant de, pràcticament, una mateixa realitat política. Una amb un paper més ideològic (MNA)i l’altra (G77+Xina) com un actor polític clau en el sí de les NNUU.

A la 14a cimera del MNA, celebrada a La Habana (Cuba) el 2006, el moviment va intentar redefinir-se i adequar-se millor a les noves realitats i, ara, a Teheran, s’ha dotat d’un anomenat “Document final o Declaració de Teheran” que presenta tota una visió pròpia dels afers globals i, en definitiva, tot un pla d’acció del que, com a mínim, voldria destacar d’entrada que ningú n’ha explicat ni tret, en el món occidental, característiques, conclusions, etc. D’una miopia absurda podem arribar a una ceguera penosa.

Del “Document Final o Declaració de Teheran 2012 del MNA”: NNUU, drets humans i democràcia!

Des d’un punt de vista de principis fonamentals que s’han actualitzat i que  es desenvolupen en el document, cal destacar-ne els següents:

1. Una opció explícita i molt clara de defensa de les NNUU com a instrument de governament global que, actualment, cal reformar en profunditat (reforma sobre la que el document entra plenament i sobre la que fa una quantitat important de propostes, totes elles amb un denominador comú: la democratització de la presa de decisions i la necessita d’un finançament d’acord amb el seu paper). En aquest context la reforma del Consell de Seguretat és un dels objectius fonamentals actuals del MNA; i com no podria ser-ho, mentre Àfrica i Llatinoamèrica senceres continuant, per exemple, no tenint-hi cap membre permanent!

2. Respecte i assumpció dels propòsits i els principis de la Carta de les NNUU i del dret internacional. En concret, i molt subratllable, respecte i promoció de tots els drets humans i llibertats fonamentals per a tothom, incloent-hi la implementació efectiva del dret dels pobles a la pau i el desenvolupament. Crec que cal emfatitzar aquest punt. Tant sovint ens convencem una i altra vegada de que les llibertats i els drets humans són patrimonis occidentals que molt difícilment veurem realitzar-se en altres cultures i civilitzacions i, en canvi, han estat i són cada vegada més del tot assumits gairebé arreu del món. I això és molt important. Emperò, son fonamentals dues consideracions: a) sense pau i desenvolupament, com destaquen des del MNA, l’exercici dels drets i les llibertats es fa moltes vegades gairebé impossible; b) hem de saber  veure i analitzar com opcions que venen més dels valors de la nostra cultura, són inculturitzats per altres civilitzacions i, sobretot, saber respectar i promoure aquestes dinàmiques.

3. Defensa i consolidació de la  democràcia, reafirmant que la democràcia és un valor universal basat en la voluntat lliurement expressada pel poble per determinar els seus propis  sistemes polítics, econòmics, socials i culturals i la seva plena  participació en tots els aspectes de la seva vida. Hauria de repetir , encara amb més èmfasi, la consideració personal que acabo de fer en el punt anterior. I, en tot cas, no és en va que la Índia ha estat sempre un (per no dir el) dels capdavanters principals d’aquest moviment!

Doncs si, un document final de 162 pàgines i 700 articles desenvolupa fil per randa posicions i propostes d’actuació en la direcció de fer realitat aquests i altres principis de l’actual MNA! En necessitem més d’aquest aire oriental, en desenvolupament, ple de problemes i conflictes interns (Palestina, Síria ara mateix, energia nuclear vs armament nuclear, etc.) que ens esquitxen a tots i a totes però que, com una mostra més de la llibertat d’expressió dins del MNA, va permetre a Egipte criticar durament a Iran (“a casa seva”) pel seu recolzament actual al règim sirià!

Com afirma un articulista indi arrel de la Cimera de Teheran: “si construir relacions amb les nacions riques i poderoses ha beneficiat Índia en les recents dècades, abandonar la solidaritat amb les altres nacions en desenvolupament dins del MNA podria acabar afectant adversament els seus interessos més estratègics”.

En qualsevol cas, la vitalitat mostrada a Teheran pel MNA contribueix encara més a definir un món cada vegada més multipolar que necessitarà de tothom per afrontar els reptes globals.

Xerca; 1 d’octubre 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: