Reflexions en relació a la Taxa Robin Hood: setmana d’acció del 15 al 22 de maig!

14 maig

D’aquest proper dimecres 15 de maig (en el que tantes referències i motius de mobilització hi ha) fins el 22 de maig, hi ha convocada una setmana d’acció global sobre la campanya Robin Hood Tax (RHT).

Entre mig tindrem, entre altres coses i com un dels motius principals de la campanya, la reunió del G8 a Camp David (USA), sobre la qual es pretén incidir pel que fa al naixement de la taxa.

És una campanya molt “anglesa” però que ha desvetllat (potser pel gran encert en utilitzar-hi la popular referència de Robin Hood) simpaties i extensions a altres punts del món. Pel que jo soc capaç de veure no gaires a casa nostra, com ja he comentat en alguna altra ocasió.

Fins avui sempre he resistit la temptació d’escriure massa sobre la famosa taxa; potser perquè vaig estar fortament lligat a una campanya en relació a ella durant el 2008 i, en canvi, la perspectiva que m’ha donat el temps -un temps en el qual, d’altra banda, han passat tantes i tant importants coses- em fa veure el tema amb més complexitat -i fins i tot contradiccions internes meves-  que la que ja té per si mateix! Però si necessitava  una ocasió per fer-ho, aquesta setmana de campanya i el fet de que, darrerament, el tema ha perdut una mica la primera línia d’actualitat que ha tingut durant bastant temps, en aquest període de crisis global, avui sembla que l’he trobat. Només serà una primera aproximació, més històrica i conceptual que cap altra cosa.

Sobre el paper dels impostos i/o les taxes, del que va proposar Tobin, del que va proposar ATTAC, de la CTT (Currency Transaction Tax-Taxa sobre la Transferència de Divises) i, ara, de les FTT (Financial Transaction Tax-Taxes sobre les Transaccions Financeres)

Ja veiem que, com gairebé sempre, tenim problemes de llenguatge i referencials importants. La història del tema comença a ser llarga i crec que és important intentar clarificar-la una mica des la perspectiva actual!

Primer que res un apunt sobre el paper dels impostos i/o les taxes que, malgrat no ser exactament el mateix, tenen pel que fa referència al que ens interessa a nosaltres avui una doble perspectiva comuna; una taxa, un impost, té, en general, dos grans objectius que, depenen de l’impost o taxa concreta de que es tracti, poden pesar-hi, cadascun d’ells, més o menys. D’una banda la recaptació de diners per part de qui els aplica (l’impost sobre la renda és gairebé, només, un impost recaptatori per, en definitiva i teòricament, acabar redistribuint, més o menys, la riquesa dins del país). Però d’altra banda, la incidència sobre tendències de tot tipus que interessi modificar, està moltes vegades en l’origen i la raó de ser principal dels impostos o taxes. Una taxa sobre  contaminacions ambientals té, en general, o com a mínim hauria de tenir, un objectiu fonamental de reduir aquesta contaminació, de canviar doncs aquesta tendència negativa per a la societat i el planeta. Feta la llei, feta la trampa, i hi ha qui ens dirà que això respon a la idea: “qui contamina paga” i que, llavors, qui tingui més diners podrà continuar contaminant tot pagant; en aquest cas l’objectiu de l’impost o taxa, i de fet la pròpia realitat, s’hauria tergiversat en part, però no per això deixa de servir-nos com a bon exemple!

……………

L’any 1971, el Sr. James Tobin fa fer una proposta que ell mateix resumiria, bastant més endavant, i d’acord amb Wikipedia, de la següent manera (en el moment en que James Tobin feia aquesta auto-explicació, ja havien tingut lloc les primeres crisis financeres de la globalització: la mexicana (1994), la del sud est asiàtic (1997), la russa (1998) i la brasilera (1999); l’anomenada crisi global en la qual estem, no arribaria fins gairebé 10 anys després al centre del sistema, quan les crisis perifèriques ja no eren suficients pels interessos del capital especulador) : 

“El impuesto a las transacciones financieras fue ideado para amortiguar las fluctuaciones en los tipos de cambios. La idea es muy simple: se aplicaría, en cada cambio de una moneda en otra, un pequeño impuesto -digamos un 0,5% del volumen de la transacción-. Esto disuade a los especuladores ya que muchos inversores invierten su dinero en moneda extranjera a muy corto plazo por lo que tendrían que pagar el impuesto muchas veces. Sin impuestos lo que ocurre cuando el dinero se retira inmediatamente es que los países deben aumentar drásticamente los intereses para que su moneda siga siendo atractiva a los flujos financieros. Pero el alto interés y la constante fluctuación son desastrosos para la economía nacional, como se ha demostrado con las crisis financieras de la década de 1990 en México, el Sudeste asiático y Rusia. Con mi propuesta de impuesto a las transacciones financieras los países recuperarían cierto margen de maniobra para defender la economía nacional y sería por tanto una medida que limitaría el poder excesivo de los mercados financieros”.

Observem doncs, clarament, que l’objectiu que pretenia assolir James Tobin no era la recaptació (que en tot cas n’hi hauria, però no en seria, ni molt menys, l’objectiu principal) sinó el modificar de forma important una tendència, per a ell -i amb això hi estaríem d’acord moltíssima gent actualment-, negativa i amb efectes molt dolents. És d’observar que el tant per cent de l’impost -encara que ell digui que és petit- és, de fet, molt alt (0,5%); això és així perquè l’objectiu és inhibir, disminuir dràsticament, aquestes operacions, no pas tant, insisteixo, recaptar diners.

……………

Va ser justament el 1997 que Ignacio Ramonet, editor de Le Monde Diplomatique, va agafar i reobrir la idea i la proposta i va crear, amb aquest objectiu, la coneguda associació ATTAC (Associació per a la Taxació de les Transaccions i per a l’Ajuda als Ciutadans).

Estàvem en ple procés de globalització econòmica neoliberal i Ignacio Ramonet contribuïa històricament, amb aquesta iniciativa, a empoderar l’anomenat moviment antiglobalització que viuria els seus anys més lluminosos al voltant de les primeres edicions dels Fòrums Socials Mundials de Porto Alegre (2001-2003).

De fet la proposta d’ATTAC va ser coneguda com la de la Taxa Tobin; emperò, i degut a una certa  ambigüitat en els termes, no quedava del tot clar si es tractava d’acabar amb l’especulació financera, que si!, sinó també d’ajudar als ciutadans amb els diners recaptats per la possible aplicació de la taxa. En aquest sentit, és interessant recollir el següent text (procedent també de Wikipedia) de la declaració d’objectius d’ATTAC Espanya (el subratllat és meu):

“Los objetivos primordiales de ATTAC —entre ellos la reivindicación de establecer un impuesto a las transacciones financieras destinado a obtener fondos de ayuda a la ciudadanía— persiguen organizar a la sociedad civil para poner freno a la dictadura de los poderes económicos, ejercida a través de los mecanismos de mercado.”

I és interessant destacar també que, malgrat s’està utilitzant un llenguatge més ampli (Taxació de les Transaccions) de fet, en aquells moments, tothom pensava només en les Transaccions de Divises.

……………

En aquest ambient “bipolar” (antiglobalització neoliberal i antiespeculació, però també recaptació amb fins distributius de riquesa dels diners recaptats per la taxa) es va anar movent el tema durant la 1a dècada del segle XXI.

I va ser llavors quan, amb una iniciativa liderada per en Lula i en Chirac -amb el més que vist-i-plau de Kofi Annan- “el sistema (per dir-ho d’una manera entenedora i en aquest cas no pejorativa”) s’apropià, a la seva manera, de la idea i la incorporà a l’agenda multilateral com a mínim oficiosa.

Quan i com ho fa? Ho fa el 2004 i basant-se en la component recaptatòria; de fet el problema de les NNUU és sempre el finançament, i en plena època de començament del camí cap als objectius de desenvolupament del mil·lenni -ODMs-, a aquests personatges se’ls hi acudeix introduir el concepte de “Noves i Innovadores Fonts de Finançament” per contribuir a assolir, financerament parlant, els objectius de les agendes multilaterals.

Malgrat que d’aquestes preteses fonts innovadores se n’han introduït d’altres, la principal, però ja gairebé definitivament destinada només a recaptar fons (per assolir els ODMs, per lluitar pel canvi climàtic, etc.), és l’evolució de la “Taxa Tobin” cap a la CTT (Currency Transaction Tax – Taxa sobre la Transacció de Divises).

L’opció per recaptar fons i, en canvi, no l’opció inicial pel que la va pensar en James Tobin, es veu clarament reflectida en el fet que el tant per cent que es proposa taxar és molt més petit; hi ha hagut diferents propostes però la que finalment es va imposar més és la del 0,005% (James Tobin va parlar del 0,5%). Amb aquesta taxa, es deia (dèiem -jo inclòs-) que l’efecte sobre els mercats (que malament em sona actualment aquesta frase però, en el context en el qual estàvem ens preocupava recaptar i no pas canviar una tendència) seria pràcticament inexistent i, en canvi, la recaptació seria molt important i contribuiria de forma decisiva al finançament, per exemple, de l’assoliment dels ODMs.

……………

La darrera etapa històrica d’aquest tema és la que correspon a la fase actual de la crisi financera i econòmica global.

Amb tothom descol·locat, aquesta vegada seria el G20, a la seva segona reunió a Londres, a començaments del 2009, qui posava de nou el tema sobre la taula, tot encarregant un informe sobre la seva viabilitat i interès a (cal agafar-se fort) el FMI! Que, cal destacar-ho també, en va acabar fent un informe essencialment positiu.

En aquesta etapa es parlarà, definitivament, de FTT (Taxes sobre les Transaccions Financeres) sense, però, indicar sobre quins tipus de transaccions (n’hi ha tantes i tant diverses en tants sentits) i tornant a aquella bipolaritat que ja vàrem viure i que ja hem descrit. D’una banda són contemplades com a taxes que haurien d’inhibir les dinàmiques més especulatives i, d’altra banda, haurien de recaptar diners, ara però per fins menys filantròpics: es tractaria de recuperar part dels diners que els sistemes públics han posat en el sistema bancari.

I aquí estem encara, essencialment, actualment. De tota manera dues coses són molt clares: a) malgrat l’informe favorable del FMI, el G20 va tallar radicalment el tema; curiosament, però no pas inexplicablement, les posicions contraries més importants venen ara de les economies emergents; per què? doncs perquè en aquests moments la major part de fluxos d’inversió estrangera (un dels tipus importants de transaccions financeres en el món) van a parar a aquests països, i un impost inhibidor com les FTTs els faria perdre part significatives d’aquestes inversions; b) només Europa (en Sarkozy, agafant el relleu de Chirac en aquest tema, n’ha estat fins ara el principal defensor i ho va encomanar a la seva aliada principal: Merkel) té encara el tema sobre la taula, però, clarament i principal, en la vessant recaptatòria i sense que desperti entusiasmes ni al ECOFIN ni al conjunt de caps d’estat o de govern que, des del meu punt de vista, ho acabaran de matar aquest mateix estiu!

……………

Apunts de debats presents pendents i per un debat i acció futura   

Només com enunciats a desenvolupar en futurs posts:

  1. Les polítiques de FTTs només tindran èxit (en la vessant que sigui) si es prohibeixen i tanquen definitivament els paradisos fiscals (és evident que si són paradisos fiscals també ho seran per aquestes taxes)
  2. Actualment hi ha dinàmiques financeres que són simplement una bogeria, un sense sentit que no porta enlloc. Poder comprar bons d’un veí i, a la vegada, fer una assegurança per si el veí no pot pagar-los en el moment del seu venciment, és com tenir accions a la casa del veí i, a la vegada, una assegurança sobre el seu incendi. Això només alimenta dinàmiques especulatives “win to win”; els especuladors o hi guanyen o hi guanyen; i sempre maximitzen el seu guany! 
  3. En el sentit anterior (i hi ha molts altres exemples) cal dir-nos i cal dir ben fort arreu que hi ha tipus (bastants i fins i tot molts) de Transaccions Financeres que simplement s’han de prohibir (i es pot fer-ho) en molts casos i com a mínim regular acuradament en altres! 
  4. En el marc apuntat, i només en aquest marc, no només té sentit sinó que és imprescindible una dinàmica de Taxes sobre Transaccions Financeres però, llavors, amb finalitat recaptatòria; emperò, la destinació de la recaptació ha de ser la distribució de la riquesa mundial entre els guanyadors de la globalització (el nord ric per més que pateixi ara) i el sud empobrit (en gran part per aquesta globalització neoliberal). I en aquest context, encara que no sigui cap imperatiu, el més lògic i just és que aquestes taxes s’apliquen mundialment i siguen gestionades per les NNUU.

 

 

 Xerca; 14 de maig de 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: