A 45 dies de Rio+20: diàlegs de sords!?

7 maig

Divendres passat, 4 de maig, acabaven els, teòricament, darrers quinze dies de negociació abans d’arribar a Rio, en el format tant original de ” Informals consultes informals” o, en una traducció més correcte i menys literal, “Consultes oficioses”.

La principal conclusió és que, constatat el gran nivell (quantitatiu i qualitatiu)  de desacord i la molt escassa, no diré nul.la però gairebé, capacitat de tancar amb acord parts, paràgrafs, del possible document final de la Cimera, s’ha decidit que hi hagi una altra sessió de “Consultes Oficioses”, des del 29 de Maig al 2 de Juny.

Després ja només quedarà el 3r PrepCom (Comitè Preparatori) a Rio mateix, del 13 al 15 de juny, i la cimera pròpiament, del 20 al 22 de Juny!

Aquestes darreres consultes oficioses acaben amb un document de 420 paràgrafs (el draft o esborrany 0 en tenia 128), dels quals 400 estan entre claudàtors, és a dir, bloquejats pel desacord, més o menys important, d’alguna de les parts negociadores. Les parts en desacord tenen, com gairebé sempre, un cert comú denominador: nord-sud. Però tant a nivell de nord com de sud -i aquí rau una de les novetats principals del procés actual, que lliga perfectament i precisa amb el que ve succeint a nivell de les negociacions sobre canvi climàtic)  cada vegada tothom té més dificultats per consensuar les seves pròpies posicions. I les mètriques respectives, és adir, les posicions de suport a un o altre punt, són sovint diferents per a cada tema, és a dir, desafinen sovint.

A nivell de nord tenim els dos grans subgrups de sempre: Europa, Noruega, Suïssa i Corea, d’una banda (més partidaris de que el sector públic tingui un paper important i dels marcs reguladors) i USA, Canada i Austràlia de l’altra.

A nivell de sud (G77+Xina) la dificultat de consensuar les seves pròpies posicions  augmenta dia a dia, en la mateixa proporció que varia dia a dia la diferència entre les seves diferents realitats; les economies emergents i Àfrica, per situar dos pols, cada vegada ho tenen  més difícil per tenir un projecte comú! 

Per les informacions que m’arriben i el seguiment que en puc fer des de la llunyania, dedicaré aquest post d’avui a descriure les principals controvèrsies en les que jo estic més interessat (i que per suposat no poden ser totes); en definitiva, els principals punts sobre els que probablement molts esperaríem nous acords importants ben necessaris i on, probablement en canvi, tot tornarà a quedar en un text tancat de pressa i corrents, i a darrera hora, amb moltes declaracions de bones intencions i molt poques, potser gairebé cap, decisions en ferm i a realment implementar. 

L’Índex del Document Final

No sembla ja que aquest índex pugui canviar i, per tant, es bo agafar-lo de referència:

1. Preàmbul

2. Renovant el compromís polític

3. Economia Verda en el context del desenvolupament sostenible i l’eradicació de la pobresa

4. Marc Institucional per al Desenvolupament Sostenible

5. Marc per a l’acció i seguiment

Com ja he comentat altres vegades no estic seguint ni els temes corresponents a l’apartat III ni al V (tot i que d’aquest apartat si que en segueixo l’estructura i algun subtema que, en si mateixos, diuen ja moltes coses).

Desacords principals relatius al Preàmbul i a la Renovació del compromís polític

Mentre des de Europa (UE) es lidera la posició de que canviar les tendències insostenibles de producció i consum, i protegir i millorar el medi ambient, són crítics per lluitar contra la pobresa, des del G77+Xina s’insisteix que l’eradicació de la pobresa requereix focalitzar-se en els tres pilars del desenvolupament sostenible , i esta en contra d’una desproporcionada atenció al pilar ambiental.

L’altre gran desacord esta en la singularització que el G77+Xina vol continuar fent del Principi 7 de Rio: “responsabilitats comunes però diferenciades”, i l’oposició cada vegada més gran del nord en mencionar aquest principi. 

En canvi, el G77+Xina no solament no deixa d’insistir-hi i a més a més, tot posant el dit a la llaga, ho lliga sempre en emfatitzar l’incompliment del nord de tants i tants acords i promeses i en reivindicar el seu compliment; davant de la qual cosa la posició del nord és dir que el cal és mirar endavant.

És en el context d’aquestes dues grans diferències a nivells de principis, que es pot i, al meu parer, s’ha d’entendre la diferent passió per l’economia verda que el nord ven com la panacea i al sud li fa més por que gracia.

Segueix, finalment,  la confrontació sobre, d’una banda, el paper del sector privat i, en general, però a diferents nivells, dels diferents Grups o actors principals, en aquests temes. D’una banda, per exemple, el nord vol potenciar més, sobretot, el “partnership” públic privat i, d’altra banda sobre les dinàmiques de monitorització i seguiment del que fan els diferents actors, és el sud qui més reticències hi té.

Desacords principals (de fet potser el principal és que hi ha desacord en tot) relatius al Marc Institucional per al Desenvolupament Sostenible

Cal dir abans que res que en aquests temes sempre és més difícil arribar a acords i sobretot tancar-los en consens de bones paraules. Si hom parla de crear un nou òrgan o de modificar l’estatus d’un altre, llavors “no hi ha tutia”, o ho fas o no ho fas, però les posicions diluïdes són molt més difícils de justificar; és en aquest sentit que, aquesta vegada, la conferència es valorarà fonamentalment pels acords i/o els no acords en aquest àmbit.

De fet, malgrat no ser pas un entusiasta de l’actual SG de les NNUU, sempre li he reconegut el seu atreviment (imprescindible d’altra banda) en posar sobre la taula els temes de, en definitiva,  Governament Mundial del Desenvolupament Sostenible i/o del Medi Ambient, en particular, en aquest procés cap a Rio+20.

Podríem dir que hi ha dos grans nivells en els que s’està treballant: un és el més orgànic i, per tant, també més normatiu (“legislatiu”), i l’altre és el més operatiu i, per tant, més lligat a la gestió i la implementació.

Al nivell més orgànic, actualment l’ECOSOC (el Consell Econòmic i Social de les NNUU -ja l’he qualificat moltes vegades com el taló d’Aquil·les de les NNUU, en la mesura que els assumptes econòmics i financers es van quedar a les Institucions de Bretton Woods) té, dins del seu paraigua, la Comissió de Desenvolupament Sostenible creada, precisament, a la Cimera de Rio 92. Empoderar, reformar, etc. aquests dos òrgans és, primer, una qüestió que afecta als dos a la vegada i, segon, quelcom que obre la caixa dels trons de la reforma de la mateixa Carta de les NNUU, cosa que ningú (jo tampoc) considera prudent en aquest moments (quedaria molt pitjor que la que tenim!)

Com alternativa, hi ha la proposta de fer un d’aquells “salts a la carta” (en el doble sentit que pot tenir en aquest context aquesta frase) i, com es va fer amb la Comissió de Drets Humans, transformar la Comissió de Desenvolupament Sostenible en un nou Consell de les NNUU: el Consell de Desenvolupament Sostenible; precisament per la similitud amb el que ha succeït amb el tema de drets humans (fa poc que es va fer aquell pas; el Consell de DDHH esta funcionat molt bé) no em fa pas ser optimista respecte a que aquesta sigui la decisió que es prengui; en qualsevol cas és quelcom que té molts números de no resoldre’s pas fins la nit abans de tancar la Cimera. En aquests moments, per exemple, el G77+Xina per no tenir, no té ni posició clara sobre el tema. La meva opinió i les seves contradiccions quedaran per un altre dia.

Al nivell de gestió i implementació pràcticament tot gira al voltant de la decisió de transformar, o no, el PNUMA (Programa de les Nacions Unides Sobre el Medi Ambient) en una agència especialitzada del sistema (com ho són una UNESCO, una FAO, una OIT, etc.). També deixo per un altre dia la meva opinió i les seves contradiccions. I també en aquest punt no sé pas veure un desenllaç en cap sentit fins a darrera hora.
Si que pot ser oportú, en canvi, citar avui i aquí que aquest punt és una escletxa important en el sí del G77+Xina; el grup com a tal sembla no estar-hi a favor però, en canvi, els països africans si: seria la primera agència del sistema de NNUU amb seu al continent Àfrica. 

Consideració particular (i final d’aquest post) sobre l’evolució del capítol V: Marc per a l’acció

Aquí la tendència que s’està veient és la del maximalisme polític: tu vols que es parli d’això, doncs jo vull que és parli d’allò, i així tothom content. Això és així de tal manera que, actualment, la meitat del text total l’ocupa aquest capítol.

Només em segueixen escandalitzant, principalment, dues qüestions sobre aquest capítol, amb les quals acabaré avui:

1. Que, pràcticament, no es parli de canvi climàtic més enllà de citar Durban; la qual cosa és, des del meu punt de vista, com beneir la traïció de judes

2. Que es parli, en canvi, de “desastres”; de com afrontar-los, gestionar-los, etc.

Evidentment estem donant per fet que no actuarem com hauríem d’actuar, que seguirem fent el mateix que estem fins ara, que en contes de canviar de rumb, ens adaptarem als danys que provoqui el rumb actual i que, per tant, haurem d’aprendre a gestionar millor els desastres que vindran. Valguem Déu, quina barbaritat!

Xerca; 7 de maig de 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: