PER UNA IMPRESCINDIBLE COORDINACIÓ UNITÀRIA DE CAMPANYES I MOVIMENTS DE LA SOCIETAT CIVIL GLOBAL

1 maig

Una societat civil dispersada davant d’una intensa realitat de crisis i una agenda multilateral embogida!

Avui 1 de Maig, dia internacional dels treballadors en memòria, entre altres coses, dels màrtirs de Chicago, comencen un parell de mesos de 2012, Maig i Juny, amb una agenda de reunions i convocatòries internacionals extremadament intensa.

La societat civil organitzada -i per organitzar- internacionalment intenta “seguir-la” però, desgraciadament, encara ho fa dispersament i, probablement i malauradament, bastant ineficientment. I aquest és el punt que avui vull destacar més que cap altre: no estem a l’alçada, ni molt menys, com a ciutadans i ciutadanes del món, amb totes les nostres diverses formes organitzatives,  d’unes circumstàncies globals nefastes que, justament per això, necessiten de la nostra mobilització unitària, i “gairebé unànime”, global.

Les properes reunions del G8 (20 de maig), del G20 (18 de juny), a Rio+20 (20 de juny)… haurien d’estar sotmeses a una pressió ciutadana mundial ingent que obris el pas de l’època de crisis globals més greu que mai ha viscut la humanitat, a una nova època civilitzatòria que suposi, en definitiva, la fi de la darrera i més absurda i nefasta etapa del capitalisme neoliberal i el naixement d’una nova època en la que tot ser humà pugui viure dignament en equilibri amb el planeta blau. 

L’1 de maig i una dada clau: el creixement econòmic no esta creant llocs de treball al món. Ni això funciona!

Exceptuant l’any 2009, però recuperant-se de nou el 2010 i el 2011, des de fa desenes d’any l’economia mundial no ha parat de créixer! En canvi, agafant, per exemple, el període 1995-2010, les xifres d’ocupació laboral mundial han baixat dos punts percentuals: en números rodons del 66 al 64%. Si ho traduíssim a números absoluts, tenint en compte que la població mundial ha crescut més de 1000 milions durant aquest període , les xifres son esgarrifants.

El mite que hom segueix intentant fer-nos creure és això: un mite! Des de fa temps el creixement econòmic no comporta necessàriament, ni molt menys ans al contrari -i també- a nivell mundial, creació de llocs de treball. I si aquest mite falla, falla tot el sistema capitalista per al qual la redistribució principal de la riquesa la fa el treball humà, com a bé de canvi, com a mercaderia!

Quan deixarem de reivindicar la creació de llocs de treball i passarem a reivindicar, definitivament, el dret universal a l’alimentació i a la satisfacció de com a mínim les necessitats bàsiques , és a dir, el dret a una vida mínimament digna, independentment dels interessos d’una economia que, actualment, no esta al servei de la humanitat ni en respecte el seu habitat .

Tornen les reunions i les campanyes climàtiques

Aquest proper 5 de maig està convocat el Dia Global contra l’Impacte Climàtic. La xarxa 350.org, una de les més importants de la societat civil internacional al voltant d’aquest temes, escalfa motors abans de, com cada any durant aquests mesos, tornar a Bonn per a l’habitual Conferència Sobre el Canvi Climàtic. Enguany serà del 14 al 25 d’aquest mes de maig. Bonn és la seu de la UNFCCC (Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic) i és hoste, sempre, de la reunió preparatòria més important de la també habitual reunió de finals d’any dels òrgans principals de la convenció: la COP 18 i la CMP 8 que començaran a Doha (Qatar), a finals de novembre.   

Reunió del G8 a Camp David (en contes de Chicago!) el 20 de maig

Curiosament, però també potser ben significativament, enguany no hi hauran nous màrtirs de Chicago perquè la reunió anual del G8 que s’havia de celebrar a aquesta ciutat americana el proper 20 de maig, s’ha traslladat a Camp David per evitar, precisament, que hi puguin haver “aldarulls” en el context de la important mobilització ciutadana que es preveia hi hauria. Com tantes altres vegades darrerament, això ha provocat l’aïllament de la reunió del món real, traslladant-la per situar-la en un dels fortins dels poderosos.

Oficiosament, com sempre, sembla que la focalització principal de la reunió girarà al voltant dels temes de Seguretat Alimentària; no em va, i entre altres motius, es considera que en el Sahel africà (nom donat als països al sud del Sàhara: Mauritània, Níger, Mali, Txad, Sudan del Sud, Burkina Faso) poden arribar a haver-hi, sinó s’actua ràpida i enèrgicament, 15 milions de sers humans amb situació d’hambruna!

No cal que dir que hi ha nombroses organitzacions de la societat civil relacionades amb temes d’alimentació i/o humanitàries que pressionen i pressionaran sobre la reunió per tal que es decideixen i es prenguin mesures. Emperò, quan escric això no puc pas oblidar que dels diners per Àfrica promesos pel G8 a la reunió de Gleenagles del 2005 (amb espectacles inclosos d’U2 i d’algunes ONGs importants) encara no n’ha arribat ni un cèntim! En un món amb un escreix de soroll informatiu la hipocresia pot passar molt desapercebuda.

Però tothom té les seves agendes, i enguany, des de la Campanya Robin Hood Tax, s’està orquestrant una setmana (del 15 al 22 de maig) de mobilitzacions globals a favor de les taxes sobre les transaccions financeres. Independentment del meu total acord amb els fins de la campanya, crec que, actualment, no és el G8 sinó el G20 qui hauria de rebre aquesta pressió. Va ser el G20 que a la seva segona famosa reunió de Londres de l’any 2009 va posar, per ell mateix, el tema sobre la taula. I sobre la taula s’ha queda’t.

I no es queda aquí la cosa… els dies 15 (començant pel de la plaça del sol madrilenya i continuant pels del trafic square londinenc i pels del wall street novaiorquès) són dies “tòtem” i, per això i potser per primera vegada, hi ha una convocatòria difusa de VAGA GLOBAL pel proper 15 de maig. I la veritat és que penso que és el que realment cal organitzar i ser capaços de dur a terme amb gran èxit per tal d’aturar i començar a capgirar ja la situació de crisis globals múltiples que, ara aquí ara allà, ara per això ara per allò, ens estan fent viure uns anys dels més nefastos que es recorden. Però només per tot el que hem comentat, ja es veu que tots hi anem amb les nostres pròpies reivindicacions i metodologies i així, de moment, no anem enlloc. Aquesta convocatòria de Vaga Global del 15 de maig, si més no pel que hom pot trobar a el internet més diàfan, no sembla tenir, com a mínim de moment, una gran embranzida.

Reunió del G20 a México DF el 18 de Juny

Sort que a la seva darrera reunió a Corea del Sud, varen decidir que no es transformaven en una mena de nova organització internacional i que es quedaven en l’escala de fòrum…perquè sinó seria difícil d’entendre que, tenint en compte que a les reunions del G8 ja hi assisteixen, en estatus de convidats, els països del BRICS, en tantes reunions d’aquestes característiques, ara a nivell de G20, es puguin arribar a fer tantes poques coses realment útils per la humanitat.

Emperò cada país hoste, que a més actua de president de la reunió, sempre pretén el seu lloc a la història…i clar, México no vol ser menys. Treball, Seguretat Alimentària, Desenvolupament, Corrupció, Turisme, Comerç Internacional són les prioritats que la presidència mexicana ha posat en el procés de preparació per tal que els sherpas corresponents (els que redactaran prèviament allò que els màxims dirigents dels estats faran veure que discutiran al voltant d’una taula i, sobretot, amb una foto de família) ho posin negre sobre blanc.

Tot sembla indicar que dels temes mencionats les coses aniran aquesta vegada , fonamentalment, al voltant de les problemàtiques comercials mundials ressorgint-hi, novament, els temes monetaris. No em va tenim la Ronda de Doha de l’OMC totalment parada; no em va els temes de les crisis financeres, econòmiques i comercials globals, malgrat que més visibles i encarnisadés actualment a Europa, segueixen condicionant totes les realitats internacionals; i no em va des del món de les economies emergents la reforma dels temes monetaris comenci a ser un objectiu molt clar. 

La societat civil no apareix gaire, de moment, al voltant d’aquesta cita. L’energia que es vol desplegar per la reunió del G8 i, sobretot, la que aquells mateixos dies s’estarà desplegant ja a Rio + 20 en la Cimera dels Pobles, no dona pas per gaire  més. De fet tampoc és cap casualitat que la reunió del G20 es faci els dos dies abans de la part final “d’alt nivell” de la Cimera de Rio+20: del 20 al 22 de juny! Els membres del G20 també aprofitaran per més d’alguna negociació de darrera hora!

Campanyes, reunions i dies d’acció al voltant de Rio+20 (del 13 al 22 de Juny)

Ja fa molt de temps que la Cimera de Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible mobilitza grans quantitats d’energia a molts diversos nivells.

Vist ara en el començament de la recta final que ens hi condueix, el dia 5 de juny, el dia de la terra, serà “celebrat i utilitzat probablement com mai” en relació als darrers cartutxos que encara es vulguin disparar per decantar posicions en els temes més controvertits i importants (si és que hi són) de la cimera.

En qualsevol cas la societat civil s’hi prepara, majoritàriament, per celebrar la Cimera dels Pobles (del 16 al 19 de maig) tot culminant-la amb una jornada de mobilització global el mateix 20 de maig, dia en el qual començarà, oficialment, la cimera final “d’alt nivell” de Rio+20.

Ja ho vàrem comentar en el post de fa dues setmanes.

No estem encara a l’alçada de les circumstàncies! Hem de construir ponts i xarxes més  operatives, sòlides i eficients entre nosaltres: “PER UNA IMPRESCINDIBLE COORDINACIÓ UNITÀRIA DE CAMPANYES I MOVIMENTS DE LA SOCIETAT CIVIL GLOBAL”

No pretenia argumentar-ho tant i, estic convençut, que hi ha contra arguments que cal tenir en compte per arribar a un balanç menys agredolç…però sincerament a mi em costen de trobar i, per tant, de valorar.

És impossible que els ciutadans i ciutadanes del món puguin atendre i transformar en exitoses tantes convocatòries i tants processos. I, potser sobretot, és del tot inadequat el nivell de fragmentació dispersa amb que pretenem fer-ho.

Les crisis del treball, de l’economia i de les finances mundials, de l’alimentació de la humanitat, de l’escalfament global i el consegüent canvi climàtic, etc. no són estancs aïllats; són -i ho sabem perfectament- diferents manifestacions d’una gran crisi global.

Més que mai, doncs, cal trobar les maneres de forjar un moviment de ciutadans i ciutadanes del món que siguin capaços (amb totes les seves agendes, propostes i metodologies a l’esquena) de provocar l’imprescindible canvi de rumb en la vida humana sobre el planeta. Però per això cal primer que res que siguem capaços de coordinar unitàriament (perquè la crisi ho és i la lluita ho ha de ser) totes les nostres campanyes i moviments i identificar-hi ja, com a auto obligació ciutadana, el mínim comú objectiu!

 

Xerca, 1 de maig de 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: