UNCTADXIII (21-26 d’abril); …matar el missatge o el missatger, o ambdós?

23 abr.

Aquesta setmana s’està celebrant a Doha (Qatar) aquesta XIII reunió de la Conferència de NNUU sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD).

(Aviat tindrem tantes referències internacionals amb el nom de Doha que caldrà fer-ne un glossari particular. Està clar que, actualment, hi ha pocs països al món amb diners i voluntat d’organitzar, hostatjar, reunions internacionals. Qatar, a la seva capital Doha, n’és un dels més proclius en aquests començaments del segle XXI).

Una mica d’història sobre la UNCTAD: significant i significativa

Quan es constitueixen les organitzacions internacionals després de la 2a guerra mundial, s’intenta també constituir-ne una corresponent als temes comercials. No em va el comerç és un dels motors històrics més importants de la dinàmica humana i del seu desenvolupament al llarg de la història. El diner, la banca, …van néixer, històricament, lligats a les dinàmiques comercials. I no poques coses de la història s’expliquen per problemàtiques comercials.

Emperò la Conferència de l’Habana del 1947 no va ser capaç d’arribar a constituir aquesta organització i va acabar encaminant la gestió dels temes comercials internacionals en el marc d’un Acord General sobre Comerç i Tarifes; el famós GATT: General Agreement on Tariffs and Trade. Que, de fet, més que un acord sobre el tema és un acord de com es negociaran internacionalment -en rondes negociadores específiques sobre aspectes específics-  els temes comercials. De la darrera d’aquestes rondes negociadores, la ronda d’Uruguai, n’acabarà naixent finalment, el 1994, l’actual Organització Mundial del Comerç, OMC, clara i definitivament fora del sistema de les NNUU i que, de fet, ha continuat tractant els temes comercials d’una forma pràcticament idèntica a com es feia abans de la seva existència: en rondes negociadores; actualment estaríem dins de la negociació de la Ronda de Doha (!), llençada en aquella ciutat, a finals del 2001.

Ara bé, al vell mig d’aquest llarg recorregut, a les NNUU es va viure un altre mena d’intent de crear una organització, en el seu si, al voltant, essencialment i una altra vegada, d’aquests temes comercials. Efectivament, el 1964 es va celebrar la Conferència de les NNUU sobre Comerç i Desenvolupament. Que, vista en la perspectiva actual, va ser la I d’una sèrie que aquests dies arriba a la XIII.

S’estava acabant el procés de descolonització, havia sorgit (el 1955) el Moviment dels No Alineats, i NNUU començava a conformar-se com una organització en la que els temes dels països en desenvolupament l’hi serien, per dir-ho d’alguna manera, “uns dels més propis”. Els temes relatius als països més rics es tractaven i tractarien molt més en les Institucions de Bretton Woods, IBW, o en noves “organitzacions específiques”; la OCDE, per exemple, que ja s’havia creat el 1961.

En aquest context, la UNCTAD es va transformar en un dels organsimes de les NNUU (dificil de encabir en l’organigrama de l’0rganització, tot sigui dit) on els temes més específics dels països en desenvolupament, en general -i de les seves problemàtiques comercials en particular-, en serien l’eix fonamental. D’aquella reunió en sorgeixen elements tant importants com el Sistema de Preferències Generalitzades (que situaria la necessitat de facilitar i promoure, mundialment, el comerç dels productes dels països en desenvolupament com a factor clau del seu propi desenvolupament i que, més endavant, seria assumit internacionalment al nivell del GATT), com la idea i la necessitat del famòs 0,7% i com la constitució del Grup dels 77, el G77, que, a partir d’aquell moment i encara avui, seria l’agrupació negociadora dels països en desenvolupament en tota la família de les NNUU.

Crec que es pot afirmar que el centre neuràlgic del món internacional dels països en desenvolupament a NNUU és la UNCTAD. Si miréssim, per exemple, la seva reunió XI celebrada a Sao Paolo el 2004, hi trobaríem el naixement, en el seu si, del concepte i de les dinàmiques de la Cooperació Sud-Sud. Les conferències internacionals sobre les problemàtiques específiques dels països menys desenvolupats les ha organitzat sempre la UNCTAD i, en definitiva, si hi ha un centre d’estudis, documentació i activitats relacionades amb les problemàtiques específiques del món en desenvolupament el tenim, clarament, a la UNCTAD.

De tot el que hem dit se’n desprèn, lògicament, que el discurs ideològic i analític de les problemàtiques del món en temes comercials, econòmics i financers, s’hagi allunyat sempre, a la UNCTAD, del discurs dominant en aquests temes, marcat per les Institucions de Bretton Woods i organitzacions afins com la citada OCDE. Que com a mínim hi hagi una pluralitat d’anàlisi i punts de vista al voltant d’aquests temes és saludable i imprescindible.

La XIII reunió en el context de la gran crisi financera i econòmica mundial i l’intent del món ric de reduir el paper, les capacitats i els àmbits de treball i actuació de la UNCTAD

La preceptiva actual reunió de la UNCTAD (té lloc cada 4 anys), la UNCTADXIII, es realitza en el context de la crisis financera, econòmica i, per tant, també comercial, més important de la història del capitalisme.

Per tant, no podria ser d’altra manera, en aquesta reunió, la UNCTAD, agafant el testimoni de la Conferència de les NNUU sobre la crisi econòmica i financera i els seus efectes sobre el desenvolupament celebrada el juny del 2009, afronta el debat i propostes de resolució encaminades, per exemple, al governament financer mundial. Això no agrada als països rics; potser ni tant sols en aquest moments als països emergents; però és fonamental pel món i, especialment com sempre, pels més febles del món que, no ho podem oblidar, estan patint més fortament que ningú la crisi.

Doncs bé, la reunió viu una forta tensió per treure del si de la UNCTAD el debat i les propostes sobre aquest temes que, lògicament, son ben diferents que les que es proposen des del FMI o el BM (les IBW).

És per això que un grup de polítics sèniors que han jugat papers importants a la història de la UNCTAD, han fet una declaració a favor de, com a mínim, el manteniment d’aquest pluralisme institucional en relació a les problemàtiques i a la governança mundial dels mons de les finances, l’economia i el comerç.

El títol d’aquesta  declaració és precisament: “Silenciant el missatge o el missatger…o ambdós?

La societat civil organitzada internacionalment s’ha mobilitzat ràpidament per contrarestar aquest atac que, al meu entendre, només es pot qualificar, com a mínim, d’absurd i estret de mires.

De l’Informe del Secretari General de l’UNCTAD a la UNCTADXIII

Només per tenir un petit flaire de la importància de la dicotomia deixo citades algunes reflexions de l’informe del Sr.Supachai Panichpakdi, SG de l’UNCTAD, a la UNCTADXIII:

Cal “una veritable ruptura” amb el pensament dominant del sistema econòmic mundial en els últims 30 anys i un canvi a un sistema reformat de “desenvolupament centrat en la globalització”, que permet-hi un progrés econòmic més estable i incloent.

L’informe, titulat “El desenvolupament impulsat per la globalització: cap a sendes de desenvolupament sostenible i incloent” ( Development-led globalization: Towards sustainable and inclusive development paths), afirma que “ni sortir del pas, ni un retorn a la normalitat posarà les coses en marxa de nou”.

S’insta a establir un “nou acord global”, tot afirmant:  “Business as usual” és la resposta equivocada; tant al curt termini macroeconòmic com al llarg termini estructural, social i ambiental. Els desafiaments interconnectats de reequilibri dels sistemes financers i les economies reals, el restabliment dels contractes socials, i fer front als desafiaments mediambientals, demogràfics i alimentaris no poden ser el resultat d’accions típiques de la interacció de les forces del mercat “.

 Xerca; 23 d’abril 2012

Una resposta to “UNCTADXIII (21-26 d’abril); …matar el missatge o el missatger, o ambdós?”

  1. Xerca 30/04/2012 a 4:09 PM #

    The key contested paragraph calls for UNCTAD to “continue, as a contribution to the work of the UN, research and analysis on the prospects of, and impact on, developing countries in matters of trade and development, in light of the global economic and financial crisis.” While this mandate could have been broader, negotiators in the G77 group of over 100 developing countries — together with civil society support — were able to push back and wouldn’t back down.

    Finalment doncs “victòria a l’UNCTADXIII”; Xerca; 30 d’abril 2012

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: