Rio+20 i l’economia verda – the green economy

20 febr.

També des de l’informe del SG de les NNUU al 2n PrepCom (segona reunió del comitè preparatori; mes de març del 2011) del  procés cap a Rio+20, va quedar clar que l’altra gran tema, sobre el que es treballaria també fonamentalment en el procés, i sobre el que la Conferència pretendria acabar prenent decisions, seria el de l'”Economia verda en el context del desenvolupament sostenible i l’eradicació de la pobresa”.

Per què ara un nou concepte?

Ara, tot el capítol III del draft 0 esta dedicat al tema, i els seus dos primers articles donem per a reflexionar-hi molt!

25. We are convinced that a green economy in the context of sustainable development and poverty eradication should contribute to meeting key goals – in particular the priorities of poverty eradication, food security, sound water management, universal access to modern energy services, sustainable cities, management of oceans and improving resilience and disaster preparedness, as well as public health, human resource development and sustained, inclusive and equitable growth that generates employment, including for youth. It should be based on the Rio principles, in particular the principle of common but differentiated responsibilities, and should be people-centred and inclusive, providing opportunities and benefits for all citizens and all countries.

26. We view the green economy as a means to achieve sustainable development, which must remain our overarching goal. We acknowledge that a green economy in the context of sustainable development and poverty eradication should protect and enhance the natural resource base, increase resource efficiency, promote sustainable consumption and production patterns, and move the world toward low-carbon development.

Ja he comentat en alguna altra ocasió que en la dialèctica països desenvolupats vs països en desenvolupament, a NNUU li toca, històricament, “defensar” els països en desenvolupament i, per tant, proposar els objectius i les polítiques per a contribuir al seu desenvolupament. En aquest context, l’article 25 citat és una de les definicions més completes del que desitgem, del que voldríem assolir, dels “key goals” pel món en desenvolupament. A una mirada sostenibilista “forta” li fa mal, només, la lletania de sempre del “creixement que genera treball”. Però aquí hi ha, no em cansaré de subratllar-ho, el desafiament paradigmàtic més rellevant dels nostres temps: desenvolupar-se sense continuar creixent (com a mínim globalment; és adir, el contrari del que passa: que continuem creixent globalment però no aconseguim, en general, el desenvolupament arreu del món).

Jo diria que en els “pactes previs al procés de la cimera” aquest frase: “Economia verda en el context del desenvolupament sostenible i l’eradicació de la pobresa”, va ser la troballa perquè tothom es sentís còmode en la organització d’una nova cimera sobre el desenvolupament sostenible, on aquest desenvolupament no pogués ser excusa per aturar la lluita per a l’eradicació de la pobresa; és a dir, un desenvolupament sostenible que no condemnés el creixement econòmic, sense el qual ningú és capaç encara de veure com podríem i hauríem de desenvolupar-nos, en definitiva, de viure sostenible i decentment en el nostre planeta.

En aquest context, l’article 26 citat és molt clarificador i, encara que petit, sigui probablement un avenç (sobre el que jo seguiria pensant que també arriba massa tard). L’economia verda com a medi (com a economia de transició l’han definit alguns) per caminar cap al desenvolupament sostenible; el nostre objectiu veritable i real final.

Perdoni el lector que li pugui semblar que me’n vaig de l’olla. Però no es poden imaginar que contents estaven els sindicats internacionals (la Confederació Internacional de Sindicats, CIS) amb aquesta troballa. Els sindicats dels treballadors, un actor molt important el món, però que deixaria d’existir si el “treball assalariat” deixes de ser la moneda de canvi de l’economia: de la distribució de recursos (escassos; cada cop més escassos) per satisfer necessitats (sempre il·limitades, si ens deixem portar per nosaltres mateixos). Així, aquesta economia verda que no qüestiona el creixement econòmic durant una etapa (curta, llarga ?) però que, teòricament, el sostenibilitza en un sentit transitori, és una gran troballa.

I potser avui m’està sortint una vena conformista / realista, però probablement, ara com a ara, ningú al món sap com sortir-se’n d’una altra manera. Els que vivim on vivim (Catalunya-Espanya), ho vivim molt clarament a les nostres pròpies carns socials.

En conclusió, el nou concepte és una mena de navalla de dos fils, no és el desenvolupament sostenible cap al que hauríem de caminar molt de presa sinó volem que el tren del nostre planeta descarrili, ni és la inanició total de tants i tants texts i “bla bla bla” múltiples i diversos.

L’economia verda, el PNUMA i el draft 0 de Rio+20

Tornant a les realitats més habituals, el que és indecent és el que el draft 0 de Rio continua plantejant després sobre aquesta economia verda. Després dels dos articles citats i comentats: encefalograma pla! Sembla mentida! I és contradictori.

Del meu post de dilluns passat vàrem veure que el PNUMA (Programa de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient) serà, d’una amanera o altra, un dels puntals principals del “nou”  “Marc Institucional pel Desenvolupament Sostenible “.  Doncs bé el pare de la idea, la concreció i les propostes sobre l’Economia Verda és precisament el PNUMA.

Al voltant del 2n PrepCom del mes de març de l’any passat, el PNUMA va llençar un informe, que recomano especialment i que podeu trobar a:

http://www.pnuma.org/eficienciarecursos/documentos/GER_synthesis_sp.pdf

sobre el que podia i hauria de ser una economia verda; en recullo aquí una part molt significativa del seu índex (soc dels que, normalment, troba més coses en els índexs que en els texts!):

Hechos principales

La economía verde reconoce el valor del capital natural e invierte en él

La economía verde es primordial para la mitigación de la pobreza

La economía verde crea puestos de trabajo e impulsa la equidad social

La economía verde sustituye los combustibles fósiles por energías renovables y

tecnologías con bajas emisiones de carbono

La economía verde promueve un uso eficiente de recursos y energía

La economía verde facilita una vida urbana más sostenible y reduce las emisiones de carbono ocasionadas por los desplazamientos

La economía verde crece con mayor celeridad que la marrón y permite conservar y recuperar el capital natural

Condiciones favorables

Establecimiento de marcos reguladores sólidos

Priorización de la inversión y el gasto estatales para impulsar el enverdecimiento de los sectores económicos

Limitación del gasto estatal en áreas perjudiciales para el capital natural

Aplicación de impuestos e instrumentos basados en el mercado para promover las inversiones e innovaciones de carácter medioambiental

Inversión en construcción de capacidades, formación y educación

Fortalecimiento de la gobernanza internacional

No tinc prou espai ni temps avui per fer-ne una anàlisi mínimament aprofundida. L’índex ja ens fa veure que hi trobarem moltes contradiccions, moltes coses que no ens aproparan a la sostenibilitat però també, era la única gracia que tenia el tema, alguns aspectes que realment podien donar lloc, ja, a un període de transició cap a un desenvolupament més sostenible social, ambiental i econòmicament parlant, a la vegada.

Molt em temo, a la vista del draft 0 de Rio+20, que ni aquí (ni molt menys) arribarem!

Xerca, 20 de febrer de 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: