El Draft 0 de Rio+20 i el Marc Institucional per al Desenvolupament Sostenible (I)

13 febr.

Ja des de l’informe del SG de les NNUU al 2n PrepCom (segona reunió del comitè preparatori; mes de març del 2011) del  procés cap a Rio+20 , va quedar clar que un dels dos grans temes, sobre els que es treballaria fonamentalment en el procés, i sobre els que la Conferència pretendria acabar prenent decisions, seria el del “Marc Institucional per al Desenvolupament Sostenible, MIDS-IFSD”.

Ara, tot el capítol IV del draft 0 esta dedicat al tema i en l’article 44 del document comença dient:

“We recognize that strong governance at local, national, regional and global levels is critical for advancing sustainable development.”   

Una típica afirmació d’un document de NNUU però que, després, no té perquè veure’s necessàriament i coherentment reflectida en el document resultant.

Per tal d’entrar en situació és bo tenir la següent perspectiva històrica, ben complexa d’altra banda.

Una mica d’història del governament global dels temes relacionats amb el medi ambient, primer, i, en general, del desenvolupament sostenible, segon.   EL PNUMA i la CDS. Els tractats internacionals: els MEAs (Acords Multilaterals Ambientals, AMAs-MEAs).

Com es sabut la primera conferència “ambiental” de NNUU fou la del 1972 (la dedicada al “Medi Ambient Humà”; una “visió” ben antropocèntrica en aquells moments). El concepte de desenvolupament sostenible no havia ni nascut.          Els anys seixanta es poden considerar els dels naixements  dels  primers “moviments ambientals o ecologistes” que comencen a mobilitzar-se expressant la seva preocupació per aquests problemes. Neix algun primer tractat internacional sobre algun tema ambiental. I aquesta primera Conferència “ambiental” de NNUU del 1972 acabava amb un resultat ben important: la creació del PNUMA-UNEP (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient), que es pot considerar la primera organització internacional multilateral “ambiental”.  Cal observar que es tracta, com a mínim fins ara -vull dir com a mínim fins a Rio+20-, d’un Programa i no d’una Agència Especialitzada (com la UNESCO o la FAO, per exemple). Això té les seves avantatges i els seus inconvenients. Els Programes (com ho és també el “famós” PNUD-UNDP) estan lligats directament a l’AG de les NNUU i, en les darreres dècades i des del meu punt de vista, han tingut més força i capacitat en tots els sentits (més llibertat política, més finançament, més incidència a molts nivells -en els marges, clar, de les NNUU-, etc.).

20 anys després, la Cimera de Rio 92 , que tants i tant extraordinaris resultats va donar de si, es celebrava ja sota el concepte paraigua de “desenvolupament sostenible”, al qual li va donar la “majoria d’edat”. El nom oficial de Rio 92 fou: Conferencia de NNUU sobre el Medi Ambient i Desenvolupament, lligant per tant, per primera vegada, els temes ambientals amb els temes dels problemes i de les maneres/menes/modes del desenvolupament humà sobre el planeta. Rio 92 suposa, però (i aquest però és ben personal) entre moltes altres coses, l’opció pels tractats internacionals multilaterals com a instrument principal per afrontar els temes ambientals. Així, les convencions sobre el canvi climàtic, la biodiversitat i la desertificació, aprovades a Rio 92, són això: tractats internacionals, amb òrgans propis de seguiment dels mateixos i amb secretariats, més o menys a l’alçada, però que no suposen, en cap cas i estrictament parlant, nous òrgans de NNUU.

Així la UNFCCC (la famosa i tant important Convenció Marc de NNUU sobre el Canvi Climàtic) és un tractat internacional que té els seus propis òrgans de seguiment; en aquest cas la Conferència de les Parts (COP); parts que han signat el tractat; i que té els seu propi secretariat que dona contes, directament, a l’AG de les NNUU; el SG de NNUU n’anomena el seu director/a.

Actualment hi ha més de 20 MEAs de gran importància al voltant del quals, n’han nascut com a protocols específics (que des del punt de vista del dret internacional també son tractats) un conjunt que hom situa, actualment, al voltant dels 500MEAs. La relació entre aquests MEAs i els òrgans de NNUU son, normalment, els secretariats d’aquests MEAs. Així, el PNUMA fa funcions de secretariat, per exemple, de les Convencions sobre Biodiversitat i Desertificació però que, políticament, depenen de les seves respectives conferències de les parts (COPs). Tot plegat ben complicat, ben dispers, ben -sobretot- ineficient.

Pròpiament, Rio 92 només va crear un nou òrgan dins del sistema de les NNUU: la Comissió per al Desenvolupament Sostenible, CDS-CSD. I la va crear com una comissió més de l’ECOSOC.

Una cita del SG de NNUU en el seu informe al 2n PrepCom del procés de Rio+20

 “91. El marco institucional para el desarrollo sostenible abarca un conjunto de organismos, organizaciones, redes y arreglos con distinto grado de oficialidad que participan en actividades de formulación o ejecución de políticas. Dicho marco debe considerarse en los planos local, nacional, regional e internacional. A escala mundial, dentro del marco institucional ha habido un crecimiento espectacular en el número de instituciones y acuerdos, existiendo actualmente más de 500 acuerdos medioambientales multilaterales. Por lo tanto, se ha ampliado sustancialmente el alcance de la gobernanza en materia de desarrollo sostenible. Sin embargo, el continuo deterioro de los recursos naturales, las amenazas a los ecosistemas, los efectos del cambio climático a nivel mundial y la pobreza persistente plantean dudas sobre su eficacia. Se considera que el panorama institucional internacional está fragmentado y presenta una configuración de regímenes e Instituciones compartimentada, con la consiguiente falta de coherencia y coordinación.”

A banda d’algunes incoherències substantives en la barreja indiscriminada i aleatòria del que és “ambiental” i del que és “desenvolupament sostenible”, crec que es tracta d’una anàlisi prou encertada i, sobretot, alarmant, tal com ja hem destacat anteriorment.

El propi SG en el seu informe, planteja diverses opcions per treballar i avançar en aquesta problemàtica del Marc Institucional Sobre el Desenvolupament Sostenible.

Les opcions actuals del Draft 0

I que n’ha quedat, a nivell de Drat 0, i en aquest moments del procés.

D’una banda, una pràctica inhibició en tota la problemàtica de governament dels MEAs i de la seva coordinació i concatenació amb els òrgans de les NNUU. Increïble però, una altra vegada, cert!

I després n’han quedat, de moment, dues opcions disjuntives:

1. O un empoderament de la CDS O la seva transformació en un nou Consell de les NNUU sobre Desenvolupament Sostenible.

2. O un empoderament del PNUMA O la seva transformació en Agència Especialitzada.

Un panorama, pel qui escriu, molt trist i molt perillós, del qual parlarem en detall dilluns vinent!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: