Hi anem molt malament cap a Rio + 20 (I)

Conscient de que aquest blog sembla una vall de llàgrimes, només diré, com a nota prèvia a aquest post d’avui, que si, que efectivament ho és!; però ho és com el món mateix en aquests moments i perquè, sense analitzar-ho i sense ser-ne rigorosament conscients, no estarem preparats per veure’n, que n’hi hauran, escletxes -petites o grosses- per començar-ne una profunda transformació. Com dic darrerament: soc un pessimista actiu i utòpicament optimista.

Ja tenim l’esborrany 0 per començar a negociar un possible document final de Rio+20

El tenim des de la segona setmana de gener, i els primers debats oficials al seu voltant tindran lloc des de demà, 24 de gener, fins el divendres 27, a la seu de NNUU a New York. Després segueix tot un calendari de negociacions que podeu repassar en el post del 21 de Novembre d’aquest mateix blog! Des d’aquest punt de vista res que surti de la normalitat d’un procés a les NNUU.

El nom del document (que normalment es mantindria fins al final) és: “The future we want”. No diré que és lo únic que m’ha agradat, però poc hi ha faltat.

No és un problema de les meves expectatives (que no eren pas altes pel que fa al document i que, malgrat tot, ho segueixen sent -d’altes- en relació a tot el procés). És que costa d’entendre que després de tantes i tantes reunions, a tants nivells i a tants llocs, que després de processos oberts de presentació d’aportacions prou reeixits (diria que com mai en la història recent de les NNUU), els “co chairs” o “co autors” del document hagin arribat a tant poc. Els dos “co chairs” responen també a les dinàmiques usuals de les NNUU: el Sr. Ashe (podríem dir que pel grup dels 77 + Xina) i el Sr. Kim (ambaixador de Corea del Sud, alineada, actualment, amb el “món ric”).

Evidentment, si dic que considero que el document ens porta molt malament cap a Rio+20 haig d’argumentar-ho. Ho faré concentrant-me en els aspectes que més he seguit i segueixo del procés i que, cal dir-ho tot, no cobreixen tot els apartats del document, però si la majoria dels fonamentals. Avui, en aquest primer post (I) sobre el tema, em concentraré en el capítol II (el document en té cinc) del document: “II.Renewing Political Commitment”.

Sobre la “Renovació del Compromís Polític”

B. Sobre la valoració de la situació

Si el document em sembla tant fluix pot ser, entre altres coses, perquè en aquesta part B) d’aquest capítol II de “Renovació del compromís polític” si que hi podem llegir afirmacions que, en canvi, no trobaran després, ni molt menys, la seva translació en les parts “normatives” i “operatives” posteriors del document.

Hi podem llegir, i cal subratllar-ho com a molt positiu, que es digui amb la força que es diu i entre altres coses el següent:

“Unsustainable development has increased the stress on the earth’s limited natural resources and on the carrying capacity of ecosystems”

“Sustainable development remains a distant goal”

“Food insecurity, climate change and biodiversity loss have adversely affected development gains”

“We acknowledge the particular responsibility to nurture sustainable development and sustainable consumption and productions patterns.

“We call for a holistic approach to sustainable development which will guide humanity to live in harmony with nature”

Si tot això és cert i esta realment assumit, llavors, la resta del document sembla esta escrit per a un altre planeta amb una altra humanitat.

Però és que, a més a més, aquestes frases que formen part de l’apartat B de valoració de la situació dins d’aquest capítol II, ja no es veuen ni tan sols ben acompanyades per altres afirmacions i/o parts senceres del mateix capítol II.

A. Sobre la reafirmació dels Principis de Rio

En efecte, pel que fa a la reafirmació dels Principis de Rio, n’hi ha alguns (Rio 92 va tenir un paper paradigmàtic a molts diversos nivells) que estan en el centre de totes les lluites polítiques mundials actuals; i algunes parts d’ells, i no pas per casualitat, es repeteixen explícitament en aquesta part del document.

Així, es repeteix la part més substantiva del principi 7: “el principi de les responsabilitats comunes però diferenciades” que, en la versió original del 1992, continua dient que es reconeix la responsabilitat dels països desenvolupats, a la vista de les pressions que les seves societats exerceixen sobre el medi ambient mundial.

En canvi, en l’article 9 d’aquesta part A del capítol que estem comentant, la cita anterior continua textualment amb la següent: ” i el principi del dret a la sobirania dels estats sobre els seus recursos naturals”.

M’ha sobtat molt que només s’explicitin, i d’aquesta manera copulativa, aquestes parts dels Principis de Rio. Entre altres coses perquè aquesta segona cita, en aquest cas provinent del principi 2 de Rio, esta tallada. Citem-lo complet:

“[…] Els estats tenen el dret sobirà d’aprofitar els seus propis recursos segons les seves pròpies polítiques ambientals i de desenvolupament, i la responsabilitat de vetllar perquè les activitats realitzades dins de la seva jurisdicció o sota el seu control no causin danys al medi ambient d’altres estats o de zones que estiguin fora dels límits de la jurisdicció nacional.”

Desgraciadament, les desastroses negociacions climàtiques, a més a més d’anar molt malament, estant enfortint les posicions sobiranistes estatalistes que tan mal estant fent al món. I és per això que, aquest article 9 de l’esborrany zero de Rio+20 que estem comentant, em sembla extremadament perillós tal com esta redactat i, al meu parer, s’hauria d’aconseguir canviar-lo durant el procés de negociació.

Les parts “C) Engaging major groups” i “D) Framework for action” d’aquest capítol II, ja van agafant un to i nivell més insuls que obre la porta al que seguirem comentant en futurs posts sobre aquest document cap a Rio+20.

Xerca; 23 de gener de 2012