La OMC tampoc funciona!

9 gen.

Els finals del 2011 no van ser precisament  reeixits i esperançadors. Tampoc per la OMC! Potser per algú, el fet que la OMC tampoc funcioni sigui una bona noticia. Però crec que cal analitzar-ho una mica més a fons, i no en aquest sentit, sinó en relació a què esta passant en el si de l’organització, i a la relació que té això amb l’estat de crisis generalitzades en les quals estem immersos.

Efectivament, del 15 al 17 de desembre passat es va realitzar a Ginebra, la 8a Conferència Ministerial de la història -curta  però intensa- de la OMC: Organització Mundial del Comerç.

Com a mínim un servidor no en va sentir a dir ni una paraula a cap medi convencional de comunicació. Els mitjans alternatius, i/o els mitjans menys mediatitzats per la “noticia” i la seva “venda”, si que n’hi van fer referència; evidentment, la que donava de si la reunió, no pas més.

De les reunions històriques de la OMC 

És difícil, en aquest context, fer-se càrrec de la gran quantitat de soroll i de noticies que van provocar reunions relativament properes de la mateixa Organització davant del silenci actual.

Qui no recordarà la 3a Conferència Ministerial, CM, de la OMC, celebrada a Seattle el 1999 i que ja forma part de la història, com, principalment en aquest cas, un dels moments claus de la vida i dels resultats del moviment antiglobalització.

La 4a CM de la OMC, celebrada a Doha el 2001 (poques setmanes després de l’onze de setembre d’aquell mateix any), donava llum verda, en absència de mobilitzacions als carrers d’un país prou blindat com per fer-ho gairebé impossible, a l’obertura d’una nova ronda de negociadora en temes comercials. Se la va voler anomenar el “Programa de Doha per al Desenvolupament”, però s’ha acabat coneixent, com no podia ser d’altra manera per la història i la realitat dels temes comercials, la “Ronda de Doha”.

La no creació d’una organització comercial semblant en el moment -després de la 2a guerra mundial- en que si foren creades les altres organitzacions multilaterals, va fer que, durant gran part del segle XX, els temes comercials internacionals es negociessin en “Rondes” que tenien un començament clar i un final més complicat que depenia del fet que la majoria de països que hi participaven arribessin a l’acord de que ja s’havia avançat prou i que era bo tancar aquella etapa negociadora i no perdre la feina feta. Així , la darrera d’aquestes Rondes, la coneguda com la Ronda Uruguai, es va acabar amb molts resultats: a) la creació, llavors si, de la nova OMC (1994); b) una gran ampliació de competències d’aquesta nova organització, respecte al que havien sigut les Rondes anteriors; gairebé tot allò que hom pot imaginar que té que veure amb l’activitat humana, passava a ser, d’una manera o altra, possible objecte negociador com a realitat comercial dins de la OMC: l’agricultura, els temes de la propietat intel·lectual, els temes de les polítiques d’inversions, etc.

La 5a CM de la OMC, celebrada a Cancún el 2003, també defineix un altre moment històric que, des de llavors, ha marcat i esta marcant la política internacional a molts nivells. El que actualment coneixem com a BRICS naixia i de fet actuava en serio per primera vegada dins d’aquella reunió. No com a BRICS encara, però si ja com a IBSA (Índia, Brasil i Sud Àfrica). De fet, principalment  la Índia i Brasil  aconseguien aturar, radicalment, la negociació oberta de la Ronda de Doha, en base, entre altres, a un nou principi fonamental: no negociarien res si no s’acabava amb la descarada política de subvencions agrícoles internes Nord Americanes i Europees, destinades a productes per a l’exportació, que estaven produint problemes gravíssims en les economies de molts països en desenvolupament. El tema del cotó africà  i les penúries de països com Mali, Benín, Chad, etc. en va esdevenir el símbol!

Ja no tant recordada històricament, encara que és la que més resultats i més progressistes va tenir, la 6a CM de la OMC, celebrada a Hong Kong el 2005, va establir  justament “la prohibició” de la realitat anterior i va aconseguir que tant els EUA com la UE es comprometessin a prendre les mesures corresponents per acabar amb aquests dumpings tant immorals, abans d’acabar la primera dècada d’aquest segle XXI. Llavors si, els països en desenvolupament acceptarien negociar les fórmules de les tarifes aranzelàries per a l’entrada (per facilitar-la) de productes industrials als països en desenvolupament i a obrir negociacions sobre l’obertura de fronteres a tot el tema dels serveis.

De la crisis financera al proteccionisme i al “stand by” de la OMC 

La crisi financera que va esclatar el 2007 i, entre tantes moltes altres coses, ha reobert, evidentment, un període de proteccionisme en el món (amb una mena de salvis qui es pugui) que, evidentment, ha anat molt bé als EUA i a la UE per no complir cap dels terminis que a Hong Kong es van definit per, justament, acabar amb polítiques de dumping agrícola que, entre altres coses, són una peça fonamental del seu proteccionisme.

Malgrat que totes les reunions del G20 (crec que aviat no sabrem ni que és això del G20) i que qualsevol manifestació “oficial” uni o multilateral digui el contrari (és a dir, digui que cal re emprendre i acabar la negociació de la Ronda de Doha en la direcció liberalitzadora en que s’estava abans de la crisi), justament aquesta 8a i darrera CM de la OMC, que s’acaba de celebrar, diu “oficialment tot el contrari” quan, de fet, el tema de la Ronda de Doha pràcticament, per no estar, ni gairebé  estava a l’ordre del dia. Tothom i tot parat.

I això és bo o dolent?  

Una pregunta molt difícil de contestar-se i de contestar! Bo si hom pren com a vara de mesura que la Ronda de Doha pretenia ser la pedra que coronava l’edifici de la globalització neoliberal. Dolent si hom té en compte que, justament, les economies emergents havien aconseguit posar sobre la taula, amb compromisos temporalitzats, la finalització d’alguns dels dumpings més sagnants i injustos que hi ha en el món. Dolent també perquè el món no s’atura i els acords comercials tampoc; emperò ara són gairebé sempre bi o pluri laterals i aquí “els més febles” sempre hi tenen més a perdre.

Xerca; 9 de gener 2012

2 Respostes to “La OMC tampoc funciona!”

  1. Albert Royo 09/01/2012 a 9:27 PM #

    Felicitats per l’anàlisi, tan necessària. Si m’ho permets, compartiré el teu text a FB.
    Una abraçada,
    Albert

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: