Assessinat anunciat, contra la humanitat, del Protocol de Kyoto

28 nov.

Durban comença amb els pitjors auguris; ja ho vàrem analitzar en el post http://wp.me/p1IaoC-49 de començaments d’octubre passat!

Japó, Canada i Rússia “haurien decidit”, ja, “fer-se” fora del Protocol. Justament va ser Rússia -al ratificar-lo l’any 2005- qui, finalment, va fer possible el seu naixement legal aquell mateix any 2005, 8 anys després de que s’hagués acordat. Un tractat internacional no entra en vigor fins que es compleixen les clàusules que ell mateix s’autoexigeix per entrar-hi. Vegeu en el post de dates d’avui, anterior a aquest, la cronologia del tema.

A Polònia (2008) i, sobretot, a Copenhaguen (2009) ja es va veure que anàvem molt mal dades, en general, i específicament pel Protocol. I en els debats de les Conferències de les Parts tant de la Convenció sobre el Canvi Climàtic com del propi Protocol de Kyoto, els debats sobre el seu futur han estat motiu constant de forta controvèrsia.

I, en canvi, no només és una llàstima (i un potser irreparable gran pas enrere) que això passi, sinó que, si se’m permet ser avui més anima que raó, serà un assassinat contra la humanitat. I soc ben conscient del que dic i, alhora, ben conscient, també, que només amb el Protocol de Kyoto no es solucionarà la crisis climàtica. Però matar -per dir-ho així- el vaixell insígnia i, de moment, l’únic vaixell multilateral que tenim (encara que només sigui, també cal dir-ho,  una mena de petita barca de poblet de pescadors en el mig d’un oceà) per a la lluita contra el canvi climàtic, és una irresponsable desfeta històrica.

I la qualifico d’assassinat perquè, entre altres coses i fins i tot, s’estarà vulnerant la legalitat internacional. I, en si mateix, això ja és gravíssim.

Sobre la vigència del protocol de Kyoto

Què diu el dret internacional sobre els tractats i la seva finalització? L’article 59 de la Convenció de Viena sobre la Llei de Tractats diu:

“1. A treaty shall be considered as terminated if all the parties to it conclude a later treaty relating to the same subject matter and: a) It appears from the later treaty or is otherwise established that the parties intended that the matter should be governed by that treaty;”

per tant, només un nou tractat de, com a mínim les mateixes Parts, amb les mateixes característiques jurídiques vinculants per les Parts, podria suposar la finalització del Protocol de Kyoto des del punt de vista del dret internacional.

D’altra banda hi ha una confusió errònia molt estesa (en la qual el qui escriu estava també instal·lat durant bastant temps fins que, el directe de Copenhaguen, li va permetre entendre que no era així) sobre el període de compromisos del Protocol de Kyoto i la seva vigència o finalització més enllà del període “conegut i vigent” 2008-2012. Aquí però el Protocol de Kyoto en el seu article 4.9. és més que molt clar:

“    9. Los compromisos de las Partes incluídas en el anexo I para los períodos siguientes se establecerán en enmiendas al anexo B del presente Protocolo que se adoptarán de conformidad con lo dispuesto en el párrafo 7 del artículo 21. La Conferencia de las Partes en calidad de reunión de las Partes en el presente Protocolo comenzará a considerar esos compromisos al menos siete años antes del término del primer período de compromiso a que se refiere el párrafo 1 supra.”

En aquest context, és a dir, per realitzar el treball a que fa referència aquest article, des del mateix 2005 –any en que el Protocol de Kyoto va entrar en vigor-, funciona l’anomenat: “Ad Hoc Working Group on Further Commintements for Annex I parties under the Kyoto Protocol, AWG-KP”. El CMP 3 (Conferència de les Parts del Protocol) de Bali també va renovar  el mandat a aquest grup per continuar i  concloure negociacions, tant aviat com fos possible, per tal que a Copenhaguen es pogués establir el 2n període d’aplicació del Protocol de Kyoto, per quants anys de vigència i amb quins percentatges de reducció d’emissions pels països de l’Annex I de la Convenció que s’establirien com esmenes a l’Annex B del Protocol.

Vegeu el post http://wp.me/p1IaoC-3S , també de començaments del passat mes d’octubre, pel que fa referència a qüestions de nomenclatura i glossari.

En qualsevol cas, el desastre de Copenhaguen va ser massa fort com perquè en fos possible una digestió ràpida; i encara n’han d’anar sortint més i més conseqüències negatives. Molt em temo que la magnitud del desastre de Copenhagen tindrà una forta replica (com si de un terratrèmol es tractès) a Durban, que ens posarà a tots en situació de gran perill.

Xerca; 28 de novembre de 2011

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: