31-10-11: Ja som 7.000 milions de ser humans!

31 oct.

En el post del 5 d’Octubre ja vaig anticipar i comentar el tema

http://wp.me/p1IaoC-3s

que, de fet, és “la” noticia d’avui 31/10/11, allà les 18:45 de la tarda (hora de Barcelona), segons

http://www.worldometers.info/

un interessant “Projecte d’estadístiques en temps real”.

Com ja vaig argumentar jo el considero, probablement, el tema dels temes del segle XXI; si hom vol pensar-hi una estona, veure’n perquès, tendències, perspectives, etc. li recomano que jugui una estona al lloc:

http://7billionactions.org/data

I si vol un informe aprofundit, les NNUU han aprofitat per treure el seu informe anual “Sobre l’Estat de la Població Mundial 2011” que el podeu trobar a:

http://www.unfpa.org/swp/

Jo aprofitaré l’avinentesa per realitzar alguns comentaris més sobre el tema; crec que mai hi pensem prou. En alguns casos, trobareu les dades que es comenten que en el post de dades que precedeix, avui, aquest post.

El creixement de la població

Actualment la població mundial creix amb un taxa (que ve minvant) del 1%; però clar, és un taxa que s’aplica a un “capital -nombre d’habitants-” tant gran que, enguany, haurà sumat una quantitat neta de al voltant de 70 milions de persones a aquesta població.

Ja vàrem comentar en el post del 5 d’octubre passat que això portarà, bastant probablement, a una població mundial relativament estabilitzada (en la mesura que les taxes de natalitat i mortalitat mundials s’anivellin) de 9.000 milions cap allà l’any 2050.

El fenomen de creixement de la població és un dels exemples més clars i intuïtius d’un creixement de tipus exponencial, en el que es combinen dos cicles de signe contrari: la natalitat (que fa créixer) i la mortalitat (que fa decréixer). Una diferència neta a favor de la primera (la qual cosa ve passant des de començaments del segle passat) genera una taxa neta de creixement exponencial que, com afirmava en Marcel Coderch en un relativament recent programa de TV3 (i que recomano molt especialment)

http://www.tv3.cat/videos/2775770

és, probablement, un dels tipus de creixements més mal compresos i que, per això, ens ve donant grans sorpreses!

 On creix la població mundial?

 On creix i on ha crescut durant tot el segle passat la població del món: doncs en el que anomenen “el sud” del món, el “món en desenvolupament”! Que justament és, i aquí venen els problemes fonamentals, on com a humanitat menys preparats estem per satisfer les necessitats (començant per les més bàsiques) d’una població creixent. I aquí és on tenim i tindrem el repte fonamental dels propers anys.

A més a més l’augment de la població (molt principalment al sud) ve acompanyat, també molt principalment al sud del món, per una immigració creixent del món rural al món urbà que fa que, actualment, al voltant del 50% de la població mundial visqui urbanament, i que, al llindar del 2050, més del 70% de la població humana visqui en condicions urbanes. Fenomen del que en destaca, desgraciadament, l’augment de població en els grans i “deixats de la mà de l’home” suburbis de les grans ciutats del sud del món; allà on la misèria humana arriba, segurament, als seus nivells més intolerables.

El repte: 50-50-50

En un discurs del Secretari General de NNUU situava els reptes de futur de la humanitat en la tríada: 50-50-50!

L’any 2050 haurem d’estar preparats per alimentar i satisfer (com a mínim) les necessitats bàsiques d’un 50% més de la població mundial (respecte a finals del segle passat) i, a la vegada, a reduir en un 50% les emissions mundials de CO2 (respecte al 1990).

Estem obligats a canviar radicalment de rumb

Ja sé que encara son molts els que creuen que tot això son exageracions sense fonament propis de persones pessimistes i alarmistes. Què bé que fos així! Què bé que ja a finals d’aquesta dècada, es demostrin els errors dels que, efectivament, creiem que, amb la informació i el coneixement existent ens estem abocant a un precipici i, fins i tot, que quan frenen la inèrcia ens impedeixi aturar-nos a temps.

Ara bé, ni que només fos per un principi de precaució radicat en una certa humilitat antropocèntrica, crec que ja estem més que obligats a fer un canvi de rumb radical en les actuals maneres de viure la humanitat al món.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: