Tot esperant el 6è G20 (del 3 de novembre)!

24 oct.

Si!, els propers 3 i 4 de Novembre, a Cannes (sota presidència francesa), tindrà lloc la 6a reunió (en els darrers quatre anys: 2008-2011), a nivell de caps d’estat o de govern, del G20.

Cada vegada se’n parla menys i se’n tenen menys expectatives!  Però aquestes reunions es van instaurar per treure al món de l’actual crisi financera i econòmica mundial, tot “definint” un pretès i suposat “nou” governament de l’economia i les finances mundial. Potser és un bon moment per fer-ne alguna reflexió.

Com és usual ha vingut precedida d’una reunió al nivell dels ministres de finances i/o directors dels bancs centrals d’aquests països, celebrada del 13 al 16 d’octubre passats. Reunió, emperò, molt condicionada (i sobretot molt “tapada”) per l’actual situació i proliferació de reunions al nivell de la UE. I reunió de la qual ha transcendit poc, i el poc que ha transcendit es tant pobre que fa basarda de pensar com s’estan “governant” aquests greus problemes del món.

Tant pobre, tant pobre!, que el que semblava una petita llum dins de tanta foscor: la proposta Merkel Sarkosy sobre les FTT (Impostos sobre les transaccions financeres) ni tan sols va ser formalment considerada i, per tant, quedava del tot descartada per la propera reunió a Cannes del G20. 

Tot i que no es podria dir que també fos usual, la propera reunió del G20 vindrà precedida de dues reunions dels caps d’estat o de govern europeus, la d’ahir diumenge 23 i la de demà passat dimecres 26 d’octubre. Dues reunions que, a priori -quan escric aquestes línies-, es poden qualificar de desconcertants i dramàtiques pel que fa a la crisi a nivell europeu, i de les quals avui no en comentaré res.

Amb més llunyania temporal, el maig passat es va celebrar la darrera cimera del G8 i l’abril passat es va celebrar la darrera cimera del BRICS, totes a nivell de caps d’estat i de govern, on a ben segur es van definir les posicions bàsiques d’aquests grups, de cara a aquesta propera reunió del G20.

Aquesta sisena reunió, tal com hem dit, després de la darrera celebrada a Seoul (sota presidència Koreana) el novembre de 2010, es farà en canvi en un context, en el que, en general, es considera que no solament no hem o estem sortint de la crisi sinó que, fins i tot, podem estar en una recaiguda pitjor que la pròpia malaltia inicial.

Quins temes han vingut posant sobre la taula les reunions del G20? o, si es vol, una mica d’història recent

La primera fou a Washington el 15 de novembre de 2008. Bush (encara president de facto però ja no electe) i Zarkosi (Merkel estava de campanya electoral) van encapçalar una mena de cerimònia de “focs artificials” mitjançant la qual, i al meu entendre, es pretenia tranquil·litzar (i, per si de cas, desmobilitzar) a la població mundial després de l’esclat de la crisi i, particularment, de la fallida de Lehman Brothers i de totes les comparances amb la crisi del 29 del segle passat. Es va decidir fer el primer i, fins ara, més gran rescat de la banca internacional (el món socialitzava les pèrdues d’alguns sectors financers, els més bancaris, que havien perdut les seves particulars partides de pòquer amb altres i nous sectors financers, els més especulatius i més al marge d’allò que s’ha anomenat l’economia real; havien i segueixen guanyant doncs aquests nous sectors financers ).

La segona fou a Londres el 2 d’abril de 2009. L’Obama president i la re escollida Merkel van destacar en un escenari preparat per Brown. Es va decidir, a proposta d’Obama, fer la primera i, fins ara, més important injecció de diner públic a l’economia mundial per estimular-la. No sembla pas que això es vagi assolir ni que estiguem, tampoc, en camí de fer-ho.

Cal recordar que entre ambdues operacions, hom calcula que es van mobilitzar (rescat + estímul) una quantitat de recursos equivalents a, gairebé, el 35% del PIB mundial.

Políticament aquestes dues reunions van suposar, de fet,:

a) el renaixement del FMI (Fons Monetari Internacional) d’una banda (al qual durant els primers anys d’aquest segle XXI es donava per “mort”); després de més de 20anys de polítiques d’ajust estructural al sud del món, empobrint-lo tot entregant-lo a les grans corporacions transnacionals (la globalització econòmica neoliberal), qui ens havia de dir que ara, poc temps després d’aquestes primeres reunions del G20, serien els rics països europeus els que rebrien la mateixa medecina!

b)que es posessin sobre la taula -però finalment només ha sigut això- els, probablement, dos temes sistèmics més importants de l’actual sistema financer mundial: d’una banda la política monetària i la necessitat d’arribar a una moneda única mundial (Xina no ha deixat d’insistir-hi); d’altra banda l’existència i la necessitat imperiosa d’acabar amb els paradisos fiscals.  

Des del meu punt de vista, actualment no hi ha masses dubtes que només implementant aquesta darrera mesura, la política tornaria a estar a l’alçada necessària per governar les finances i l’economia mundial. Però estar clar que la lluita de poder aquí, entre la nova, tenebrosa, tecnocràtica i opaca oligarquia financera especulativa, i uns líders d’uns estat nació dividits en funció dels seus interessos particulars a curt termini, no esta tenint cap mena de color a favor dels primers.

La tercera reunió del G20 fou el setembre del 2009 a Pittsburgh (EUA); es va decidir una mena d’unió (mai realitzada tampoc) entre el G8 i el G20 com a nou nivell polític de governament econòmic mundial. No em va, poques setmanes abans, el juny del mateix 2009, les NNUU -el G194- perdien, com a mínim inicialment, la batalla amb aquest “vell i nou” G20 per tenir un lloc i un pes en aquest governament. El nou governament polític de l’economia i les finances mundials només pot estar basat en la legitimitat democràtica que li acabi donant la població mundial -de tot el món-.

Després d’una poc rellevant cimera de Toronto, el juny del 2010, la cimera de Seoul del novembre del mateix any, després d’haver renunciat a afrontar i gestionar els grans problemes de fons posats sobre la taula a les dues primeres reunions, s’imposa una tecnocràcia reformista que generi consens entre les parts “immiscibles” que constitueixen el G20, i que ha passat per intentar equilibrar la lluita entre “els dos mons financers” citats i caracteritzats abans, tot enfortint-ne la banca financera tradicional que s’havia (i encara esta) empobrit (sense liquidés) i embrutit (amb la caixa plena de papers “escombraria”).

Els anomenats i aprovats acords de Basilea III (Bassel III), estableixen uns dipòsits de tresoreria molt més elevats que els pràcticament ja inexistents (i, com sempre, desregulats) en aquest sistema bancari internacional.

I aquí estem, encara, intentant re capitalitzar la banca (per fer-la menys vulnerable) i començant a crear bancs dolents (on anar-hi portant la brutícia especulativa) per, qui sap si algun dia, cremar-los. De fet la UE sembla intentar accelerar la implementació d’aquestes mesures per sortir del pas dels nous problemes plantejats i fer possible la quitança de Grècia.   

En tot cas, aquí estem intentant posar pedaços i deixar com sempre, per a un altre dia, les reformes profundes imprescindibles d’un sistema financer internacional resultat de la combinació de dues realitats que, complementades, han resultat nefastes, i que es produïren durant els darrers anys del segle XX: a) la globalització financera neoliberal; b) la utilització de les TICs com a eina fonamental de tot tipus de transacció financera.

Una resposta to “Tot esperant el 6è G20 (del 3 de novembre)!”

  1. Xavier Alvarez 26/10/2011 a 11:28 AM #

    M’ha agradat.
    Especialment l’anàlisi i la teva tossuderia, per a qui fa anys que et coneixem.
    Vivim en una època de moviments reaccionaris arreu i en tot, això no és com al 1995, quan em vas convidar a un projecte de Sostenibilitat.
    Però cal ser tossuts i tossudes i esperar els aires frescos de nous Rios 92, que acabaran venint, per la pressió de la realitat i dels i les incorformes.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: