POBRESA, FAM, INDIGNACIÓ, … 15, 16 i 17 D’OCTUBRE

17 oct.

Avui 17 d’octubre és el dia internacional per a l’eradicació de la pobresa, ahir 16 d’octubre era el dia mundial de l’alimentació i el dissabte 15 d’octubre es va viure un jornada de mobilització global del moviment dels indignats!

Tot plegat, per a mi, sensacions i sentiments d’impotència, de contradicció, de …; un amic em recordava aquesta setmana la cosmovisió d’un professor visionari: ens cal (com a humanitat en el planeta) una sotragada; una sotragada prou forta com perquè , d’una vegada, tinguéssim la ineludible necessitat de reaccionar; una sotragada que, a poder ser, no fos tant forta com per fer-ho ja inútil!

Aquests ratlles d’avui m’agradaria que deixessin sortir més que un discurs elaborat, el mar de contradiccions en el qual em sento immers i, potser, esperant la sotragada….

Sobre la comparació de quan s’ha viscut, es viu o es viurà millor o pitjor?      

Amb la crisi financera i econòmica fent mal, sobretot i de moment, a les gents dels països rics i poderosos del món, s’ha fet cèlebre la sentencia aquella de que: per primera vegada a la història una generació futura (la dels joves d’avui) viurà pitjor que l’anterior (la meva -55anys-). I és cert; si, si ens mirem el món des de i on viu (Catalunya, Espanya, Europa) el qui escriu, això serà ben bé així.

Emperò, ja fa temps que discuteixo amb amics que, davant de la meva pessada insistència en els problemes dels límits dels creixements, de les pobreses, dels esclafaments globals, etc., m’acusen de pessimisme i, fins i tot, d’estar equivocat quan des de fan tant de temps, he afirmat i afirmo que anem a pitjor! Però la meva afirmació, no havia pretès mai ser una prospectiva sobre la indignació actual, més aviat era el resultat d’una indignació que, si hom es sent primer que res ciutadà del món, i es mira i pensa una mica en les dades comentades al “post anterior”, ja ens hauria d’haver indignat molt i des de fa molt temps.

Agafant com a referència la població mundial al 1990 (1.600milions) i al 1950 (2.500 milions), resulta que ens hem multiplicat en el planeta de manera que, a finals dels 90, hi vivien més habitants que mai hi havien viscut, sumats, al llarg de tota la història! Dels quals, actualment, uns 3.000milions (més que tota la població mundial al 1950!) viuen en la pobresa, i dels quals, uns 1000 milions (gairebé un 60% de la població mundial al 1990) hi viuen desnodrits greument. 

Com podem dir que la meva generació ha viscut millor que la dels meus pares i dels meus avis; en termes europeus, espanyols i catalans, ben cert; però en termes mitjans de la humanitat en el planeta blau: ben fals!  

N’hi havia molt poques, però n’hi havia alguna de tendència positiva en la direcció de l’assoliment del ODM-1 (Objectiu de desenvolupament del mil·lenni  1) de les NNUU: en la direcció d’eradicació de la pobresa i de la fam al món; però hi era i depenia en gran part de la solidaritat i la cooperació de tots/es. El “sector” ha mostrat rotundament la seva indignació respecte a les retallades en els pressupostos catalans i espanyols d’Ajuda Oficial al Desenvolupament; però, en general, m’atreviria a dir, “i té tota la seva lògica” que no ha indignat massa a la gent.

Les propostes de FTT (Impostos sobre les transaccions financeres) que, fins fa poc, tots reclamàvem com a font a instrument de redistribució de la riquesa mundial i que, per tant, perquè el que es recaptés anés cap als programes de desenvolupament de les NNUU, ara anirà, si s’arriben a aprovar, a les malmeses tresoreries dels nostres estats, que seguiran jugant al pòquer en el gran casino mundial.

 Sobre lo local i lo global; i els indignats per un canvi global

Indignat? Si,  i content de que cada dia n’hi hagi més! Però respecte a què i/o a qui?  I, després, en contra de què i/o de qui? I, sobretot finalment, a favor de què i/o de qui?

També estic avorrit de sentir-me a mi mateix quan dic i torno a dir que els problemes no els tenim a l’escala local (que també n’hi tenim, eh!) sinó a la global (on hi ha els més importants i determinants de la majoria dels altres) i que això, entre altres coses, també és el motiu principal pel qual els nostres polítics –que són part de la nostra societat però que també estan massa condicionats per lo local- semblen tant incapaços de donar resposta als desafiaments que tenim.

És en aquest sentit que, en canvi, estic molt content de que el dissabte el moviment dels indignats, a molts llocs, es manifestés a favor d’un canvi global. En aquests moments que l’escala de les finances, sobretot, i de l’economia en gran part, és la global, el que realment hem d’aconseguir és un sistema de governament democràtic mundial que, per sobre dels interessos de cadascun dels estats nació del món, sigui capaç de prendre les decisions, vinculants per a aquests estats nació, que vagin realment en la direcció de beneficiar el conjunt de la població mundial. 

No toca ara ni avui: però només el tancament dels paradisos fiscals, una fiscalitat global justa, progressiva i redistributiva de les riqueses mundials, acabarà tant amb les retallades que patim avui aquí, com amb les escapçades que viu tanta gent al món des de fa tant de temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: