Comença la Sessió 66 de l’Assemblea General, AG, de NNUU

Aquest 13 de setembre comença la Sessió 66 (fa 66 anys que es va crear NNUU i va començar el seu primer període anual de sessions) de l’Assemblea General, AG, de NNUU. I això, encara que ja no ho sembli i que molta gent així ho cregui, segueix sent en canvi, des del meu punt de vista, molt important.

Malgrat tots els malgrat …que encara hi hagi una sala (ara en obres) on tots els caps d’estat o de govern dels 193 estats membres (enguany n’hi ha un de nou: Sudan del Sud; i això per exemple és una realitat important només possible, probablement, gràcies a l’existència de NNUU ) es puguin trobar (fins i tot junts en un mateix espai del planeta) durant un parell o tres de dies de cada mes de setembre, no deixa de ser una mena de miracle on és possible fins i tot que un d’ells digui: “aquí fa olor de sofre…-referint-se a l’expresident Bush que acabava d’intervenir-” i no passi res! Així hauria d’anar el món: a cops de paraules i no d’explosions!

Una nova sessió vol dir, entre altres coses, un nou President d’aquesta AG (durant aquesta sessió serà l’ambaixador de Qatar davant de NNUU), una nova agenda de treball, …, noves possibilitats doncs de que alguna cosa es mogui a NNUU. Ja sabem que no ha estat mai senzill ni, sobretot, ràpid.

Malgrat que l’AG es va reunint durant tot l’any, el seu treball normatiu i/o legislatiu es desenvolupa fonamentalment durant el seu primer trimestre d’activitat: de setembre a desembre. I si bé no crec que ens arribin masses noticies de les actuals sessions d’obertura (que aquest any no presenta temes mediàtics), al llarg dels propers mesos potser sentirem a parlar d’ella -directa o indirectament del treball d’aquesta AG- més del que ens pugui semblar i molt més del que en serem conscients.

De què sentirem a parlar que, de fet, es viurà en el sí d’aquesta AG de les NNUU?

1) de Palestina; les autoritats nacionals palestines han decidit donar el pas de provocar una votació a l’AG per tal de ser admesos com a nou estat de NNUU; no cal dir una paraula més sobre la importància d’aquesta votació i d’aquest procés. Ens imaginem (des de la perspectiva d’ahir 11 de setembre) el dia en que Catalunya provoqui això?

2) de la Responsabilitat de Protegir (R2P en sigles ben americanes) que ha fet que avui (tal com hem mencionat) Sudan del Sud sigui un nou estat membre de NNUU; o que, gairebé per primera vegada a la història -amb totes les contradictòries punxes que citar això pugui comportar i provocar-, la repressió de Gadafi al poble de Líbia fos aturada, per iniciativa del Consell de Seguretat, per protegir la ciutadania contra crims de lesa humanitat, passant per davant de la tradicional política internacional de no ingerència en els afers interns dels estats sobirans; etc.

3) del paper de NNUU en el governament global i, especialment, econòmic i financer; des del començament de l’actual i imparable crisis (en el període 2007-2008) va començar una soterrada pugna per tal d’impedir, com ha vingut essent tradicional, que NNUU participés realment en els processos d’aquests governaments; la creació del G20 fou ben contestada amb la convocatòria d’una Conferència de les NNUU sobre la Crisis Financera i Econòmica i els seus efectes sobre el Desenvolupament que, celebrada el juny de 1992, va tenir molt pocs resultats per l’oposició radical dels països del G20; emperò, alguna cosa em va quedar: primer, aquest debat obert sobre el paper de NNUU en el governament global i, sobretot, financer i econòmic; segon, la porta oberta a la creació d’un Panel d’Experts en temes Econòmics i Financers (una proposta liderada per Stiglitz) que assessores a l’AG i a l’ECOSOC (Consell Econòmic i Social) de les NNUU; un pas que pot semblar molt petit però que, enguany, l’AG ha de considerar i que, de ser aprovat, seria potser un d’aquells grans passos per a la humanitat (sobretot quan esta quedant més que ben clar que els actuals grups de països poderosos -G7, G20- no n’endevinen ni una).

4) i, entre moltes altres coses, de Rio+20; vint anys després de la Cimera de Terra celebrada a Rio, NNUU ha convocat una nova Conferència sobre el Desenvolupament Sostenible que, davant, potser sobretot, de les grans crisis climàtica, ambiental, energètica i alimentària, permeti donar llum a un nou camí i a una nova manera per governar els grans i molt perillosos desafiaments de la vida de la humanitat en el planeta, durant aquest segle que tot just encetem.

Tot això també depèn de nosaltres, del nostre interès, de la nostra pressió, de la nostra actuació global! Pensem i actuem globalment!

Xerca; 12 de setembre de 2011