Sobre les hambrunes a la banya d’Àfrica

2 set.

Per no anar més enrere, des dels anys 50 del segle passat, i contant l’actual, portem unes 8 hambrunes importants a la banya d’Àfrica. Més o menys, un mínim d’una cada dècada. En total, probablement,  alguns milions de persones hauran mort de gana en aquella zona del món en tot aquest temps, o les seves vides hauran quedat definitivament hipotecades per les desnutricions sofertes.

No perquè això em doni més autoritat per parlar-ne, però justament, i una mica per casualitat, la meva tesi doctoral (acabada el 1999) estudiava precisament la capacitat dels països de la banya d’Àfrica (Etiòpia i Somàlia fonamentalment; però amb parts de Sudan, Uganda i Kenia sempre)  d’autoalimentar-se, del que avui anomenem tenir suficiència alimentària. La resposta, segons la meva tesi, era i és que no.

És cert que les condicions climàtiques d’una banda i les polítiques d’una altra no han ajudat ni ajuden gens. Però crec que ens quedem totalment a la “superfície” dels problemes si donem per bona les explicacions que majoritàriament rebem dels mitjans i fins i tot d’alguns entesos massa especialitzats.

La població en aquesta zona d’Àfrica segueix creixent a un ritme molt important i, des dels anys 50 fins avui, pràcticament s’ha triplicat (i això és molt) i s’acosta als 200milions de persones.

En canvi, la superfície de terra conreable no té, ja, gaires possibilitats de créixer molt. I on pot créixer normalment ho fa per conrear-hi productes que els hi comprem des del nord ric del món: cafè, té,…; per allò de que el comerç els permetrà sortir de les seves pobreses!

Els rendiments agrícoles (tant el de Kg/ha com el de Kcal/kg) estan molt relacionats amb l’aigua de regadiu que es pugui utilitzar en aquestes agricultures. Aquí, emperò, els acords històrics entre Etiòpia, Sudan i Egipte impedeixen a Etiòpia fer una política diàfana de molta més utilització -d’altra banda ben possible- de l’aigua del Nil. Egipte s’hi oposa frontalment i, de fet, darrera les freqüents “guerres” entre Eritrea i Etiòpia sempre hi ha amagada la mà d’Egipte. Per tant, aquella data que s’ha donat dels diners que ve gastant Etiòpia en armament s’ha de contextualitzar bé, en aquesta conjuntura, abans d’arribar a la senzilla conclusió de que la corrupció a Àfrica és, com sempre, l’explicació de tot. Com sempre, en canvi, hi ha molts interessos, també foranis, al darrera de tot plegat.

La banya d’Àfrica és un dels exemples més importants de com la incidència del nord sobre el sud, masses vegades, només fa que empitjorar les coses. Els hi hem desestabilitzat el seu equilibri demogràfic, els hi fem utilitzar les millors terres de conreu pels productes que ens interessen a nosaltres i, això si, cada vegada que tornem a tenir una hambruna, ens omplim de paraules de solidaritat i d’ajuda que, en masses ocasions nodreixin més els pressupostos de les nostres organitzacions internacionals i de les nostres ONGs, que les d’uns cossos ja del tot malmesos per una desnutrició que no és puntual i que té unes causes endèmiques clares.

Només una política mundial a mig i llarg termini i que tingui en compte tots els elements del problema impedirà que d’aquí a pocs anys tornem a veure una fotografia com aquesta del 1996 que encapçalava la meva tesis.   

 

Xerca; setembre 2011

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: