Encara que la crisi financera en la qual estem immersos des de l’estiu del 2007 (malgrat no fos fins la fallida de “Lehman Brothers” el setembre del 2008 que tothom se’n va assabentar) absorbeix la paraula crisi d’una forma preeminent, és important fer notar que, de fet, el canvi de segle coincideix, molt probablement, amb l’esclat de tot un conjunt de crisis, amb algunes característiques comunes: són globals, són d’arribada a límits (d’escassetat moltes vegades) dels creixements imparables propis de la era industrial -però que tenen la pendent màxima de la seva exponencialitat a partir, en general, dels anys 50 del segle passat-, i és realimenten negativament (és a dir, s’empitjoren mútuament).
Tenim doncs crisis globals molt importants de: població; alimentació; pobreses; energètica; climàtica; financera, econòmica i del treball; etc.
Xerca; juliol 2011
Deixa un comentari